Eleccions floraus

Quan eth pròplèu dimarts se materialitze era convocatòria de naues eleccions començarà era pre-campanha. Auràn de justificar, verbalitzar e senhalar culpables d’aguest fracàs. Aguesta, culpabilitat, requeirà enes actors secundaris. Mès, ath delà der analisi interessat, tanben existissen elements entà un analisi mès polític e de naut nivèu.

Hèm memòria. Enes eleccions de 2015 rebrembetz qu’era dreta s’amassaue en un solet partit (PP), e era esquèrra politica ère fragmentada (PSOE e Podemos, inclús Cs didie èster socialdemocrata) en tot dar ath partit majoritari auè (PSOE) es pitjors resultats dera istòria. Per “casualitat” e “sorprenentament” aquera situacion auè, quate ans dempús, ei era contrària. Ara, aguesta fragmentacion politica, la trapam ena dreta (PP, Vox e Cs posicionat clarament ara dreta). Era conseqüéncia d’aguesta situacion dèc ath PP, en abriu, es pitjors resultats dera istòria.

M’atrevisqui a anticipar qu’en aguesta campanha escotaram fòrça, “sentit d’estat”, “desacceleracion”, “garantia”, “responsabilitat”, “serietat”, “brexit” e “unitat”, tamb er objectiu de dirigir eth vòt a fòrces politiques “majoritàries” e “aglutinadores” en encastre de sò qu’eri madeishi en diden dretes e esquèrres, PP e PSOE respectivament. Deth resultat d’aguestes eleccions, que coma dejà s’a dit les cargue eth diable, podem trapar-mos en ua situacion en qu’eth PSOE guanhe clarament e eth PP melhore sustanciaument es resultats electoraus qu’artenhèc en abriu. Eth mapa polític, donques, s’aproximarie un shinhau mès ath que i auie abantes dera crisi de 2007, eth denostat bipartidisme. Mès non hesquetz guaire cas, son causes mies. Se ei atau segur que, tot, serà per “casualitat”.