Un nou model de creixement

La Fira de Sant Miquel de Lleida és una de les millors eines per mostrar les capacitats productives i emprenedores del sector agrari, ramader i agroalimentari de les comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran. En general, els certàmens firals –com els més de dos centenars de fires que es convoquen anualment a les nostres comarques– serveixen per impulsar economies i territoris, per enfortir sectors i per intercanviar informació i coneixement. Sant Miquel, amb el Saló Eurofruit, el Saló de la Maquinària Agrícola i les jornades professionals, va més enllà, perquè, aquesta, no és una fira més, sinó un potentíssim referent del sector de la maquinària agrícola i un importantíssim aparador de totes les activitats relacionades amb el primer sector.

En un món canviant i en una realitat tan tecnològicament mutable, les activitats formatives, divulgatives i sectorials, com les que s’inclouen a les Jornades professionals, són essencials per saber on som i cap on hem d’anar per avançar en un model de creixement econòmic i industrial de les comarques de Lleida més solvent i competitiu. I, evidentment, per incorporar aquells elements d’innovació i dinamització que permetin d’aprofundir i d’avançar en recerca i innovació, creació d’empreses i noves infraestructures, les quals ens obriran, cada cop més, les portes de la competitivitat també en l’àmbit internacional.

Les oportunitats i les mancances dels nostres sectors productius (en aquest cas el de l’agricultura, la ramaderia i l’agroindústria) s’han d’analitzar forçosament des de l’esfera global, però sense perdre el focus de la visió local, la més pròxima a la realitat socioeconòmica de territoris i ciutadans. És per això que cal insistir en conceptes com proximitat, consum de temporada i producte de qualitat. Aquest repte fa que, en l’àmbit nacional però també en el municipal, s’hagin de plantejar polítiques de comercialització i distribució que permetin escurçar els canals d’arribada als consumidors.

Les comunicacions, com el Corredor del Mediterrani o l’accés directe, ràpid i gratuït de les nostres mercaderies a la frontera francesa o al mar (pel port de Tarragona), són elements principals per al ple desenvolupament industrial de les comarques de Lleida i l’òptima comercialització de la seva producció agrària. Una necessitat peremptòria en què, des de fa massa anys –i contravenint el reglament sobre noves xarxes transeuropees de transport del Parlament Europeu–, els reiterats incompliments de l’Estat n’esdevenen l’única resposta, fet que perjudica clarament els interessos de tots els sectors econòmics i productius i n’hipoteca seriosament el seu futur.

El compromís de la Diputació de Lleida amb les fires i els mercats –pel seu efecte catalitzador sobre l’economia i el seu rol social i de desenvolupament rural– i amb el sector primari, agrícola i ramader –sigui amb les petites explotacions familiars o les empreses capdavanteres– és una constant que volem dimensionar per consolidar l’esforç del sector en la millora de les seves produccions i per situar l’activitat agroindustrial de l’àrea de Lleida com una de les més potents del sud d’Europa.