COLABORACIÓN
Aturem el canvi climàtic si volem tenir futur
Un nou moviment recorre el planeta: Friday For Future (F4F). Més de quatre milions de joves d’arreu del món es van manifestar el 20-S i amb el seu discurs i la seva presa de consciència van manifestar que l’egoisme de la classe dirigent portarà a la desaparició de la vida humana al planeta Terra si no s’actua amb urgència. Durant aquesta útima setmana de setembre aquests joves han fet assemblees i han debatut què cal fer per aturar i revertir les conseqüències del canvi climàtic.
F4F són molt humils, no vénen a ensenyar res. Senzillament, exhorten els dirigents mundials a escoltar allò que diuen els científics. Exigeixen que facin cas dels centenars d’informes que s’han anat elaborant, dècada rere dècada. Aquests informes, menyspreats per la classe política i econòmica, mostren les conseqüències sobre l’escalfament global i la vida de les diferents espècies (animals i vegetals) que està tenint l’actual model productiu, en els diferents vessants: producció, distribució i consum, i que estan aplicant tots els països de la Terra. Només 100 empreses són responsables del 71% de les emissions de gasos que produeixen amb efecte d’hivernacle.
Mentrestant, els líders polítics que en gran part representen més els interessos de les corporacions econòmiques que no pas els dels ciutadans no escolten les recomanacions de les persones dedicades a la ciència (les que no reben remuneracions dels grans lobbys contaminants) i, en alguns casos, com el del president Trump, militen en el negacionisme de les evidències científiques. El president nord-americà ja ha derogat 53 lleis dels seus antecessors i es troba en fase de desmantellar-ne 32 més en relació amb la protecció ambiental. Trump gira l’esquena al clima i en principi no tenia previst assistir a l’Assemblea de l’ONU sobre la crisi climàtica del 23 de setembre a la ciutat de Nova York. Al mateix temps, també hi ha governs que fan un discurs de lluita contra el canvi climàtic però subvencionen els combustibles fòssils, fet que representa més de 445.000 milions de dòlars a l’any.
El canvi climàtic és una amenaça real per al desenvolupament dels països i un important obstacle per a la reducció continuada de la pobresa en les seves múltiples dimensions. L’escalfament global constitueix una seriosa amenaça contra els elements bàsics de la vida humana i de les altres espècies, en les diferents parts del món, com és l’accés al subministrament d’aigua potable, la producció d’aliments, la salut, la reducció de les terres conreables i el medi ambient. La qualitat de vida de les persones va minvant de manera accelerada.
Si no s’hi posa remei de manera urgent, tal com mostra un informe presentat per l’FMI (gens sospitós d’esquerrà), cap al 2100 la temperatura mitjana del planeta haurà augmentat fins a quatre graus centígrads, que implica una caiguda del Producte Interior Brut (PIB) del 10,5 per cent als Estats Units, 13,0 per cent al Canadà; 12 per cent a Suïssa; 10 per cent al Japó, l’Índia i Nova Zelanda, un 9 per cent a Rússia i un 4 per cent al Regne Unit.
En l’àmbit de les persones, la salut serà la gran afectada, tal com mostra el tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2017), que indica que “un dels efectes en la salut estudiat més àmpliament són les onades de calor, que provoquen augments del nombre de defuncions i hospitalitzacions de més d’un 20%, majoritàriament en les persones grans i les que pateixen patologies cròniques prèvies. El nombre de morts a causa de la calor a Catalunya es pot multiplicar per vuit el 2050, de manera que es produirien més de 2.500 defuncions anuals durant els mesos d’estiu. A més, s’estima que anualment a Catalunya hi ha 3.500 defuncions prematures per afectacions provocades per la contaminació de l’aire”. Aquestes són algunes de les conseqüències de l’augment de la temperatura.
Malgrat totes aquestes evidències el negacionisme del canvi climàtic existeix. Els adults ho han fet molt malament fins ara i ha hagut de ser el moviment juvenil F4F, iniciat i liderat per Greta Thunberg amb només 16 anys, qui encapçali la denúncia per la inacció dels governs davant de la destrucció del medi ambient provocada per l’actual model econòmic. No hi ha terme mitjà, o s’atura el canvi climàtic o no s’atura, tal com diu la jove activista sueca. És blanc o negre, no hi ha matisos. Perquè no hi ha pla B.
Mentrestant, el dirigents polítics i empresarials es fan l’orni, continuen mantenint una sola prioritat: guanyar el màxim de diners en el mínim temps possible. Això sí, sense tenir en compte els costos ambientals (pèrdua de biodiversitat, augment de les terres ermes, reducció de l’aigua dolça...) que impliquen les seves accions. Potser si el clima fos un gran banc, ja l’haurien salvat.
Davant d’aquesta greu situació és necessari que la ciutadania reaccioni i aturi aquest model econòmic depredador. S’està deixant sense futur les generacions més joves i a les quals encara han de néixer. S’ha de dir “prou” i actuar. Per aquesta raó és necessari participar ara com ara de forma activa en les mobilitzacions arreu del món i continuar mobilitzant-se en el futur immediat per evitar la desaparició de l’espècie humana. Tots els líders han de rebre el missatge. S’ha d’aturar el canvi climàtic. Altrament, no hi haurà futur per a ningú.
La cobdícia depredadora dels adults no ha d’hipotecar el futur dels nostres fills i dels nostres néts.