Hospitalitat gregaLa carta del diaCal una formació financeraLa veterinària mereix més visibilitat

Sr. Director:

Des de l’antiguitat, Grècia ha destacat per la seva hospitalitat, d’aquí ve que una mateixa paraula, xenos, signifiqui alhora “estranger” i “hoste”. Però en les circumstàncies actuals, aquesta mítica hospitalitat s’està convertint en una situació aclaparadora. La saturació dels camps de refugiats és insostenible, a Mória, a l’illa de Lesbos, en un camp preparat per a 3.000 persones ja n’hi ha prop de 13.000, això provoca més d’un incident. Les últimes notícies ens parlen d’uns incendis que han acabat amb la tràgica mort d’una dona i un nen. Hi ha una resposta política a tot aquest drama? Fins quan Grècia ha de continuar sent l’escarràs d’Europa?

Ens dirigim avui a vostè per informar i dir ben alt i ben fort que el món educatiu està immers en una petita revolució metodològica. De ben segur que diàriament (i més en l’època que estem, de reunions d’inici de curs de totes les escoles) sentim a parlar de les metodologies que els centres educatius utilitzen per educar els seus alumnes. Ens sonaran les paraules racons, projectes, ambients,

, robòtica, flipped classroom... i un llarg etcètera de mots que s’utilitzen per anomenar aquestes maneres d’ensenyar. L’Escola Guillem Isarn de la Fuliola, a partir d’aquest curs escolar, ens hem llançat amb la introducció dels dispositius mòbils a les aules. Tal com indicava l’informe 02/2019 del Consell Escolar de Catalunya el proppassat 10 de setembre que concloïa que “la introducció dels dispositius mòbils pot incidir en la millora de l’ensenyament i dels aprenentatges de les diverses àrees curriculars. Per aquest motiu, el claustre de mestres va valorar positivament la introducció d’aquests dispositius a les aules, atès que a l’hora d’educar tots els recursos que aporten un valor afegit s’han de considerar i tenir en compte. L’aplicació d’aquest projecte té lloc a les aules de quart, cinquè i sisè de Primària, ja que no podem perdre de vista les edats en què estem treballant i els hàbits que volem que assoleixin els nostres alumnes. Per aquest motiu, en cursos inferiors, hem desestimat l’opció de treballar amb les tauletes. Durant aquest primer mes d’aprenentatge amb tauletes, hem de dir que hem notat un augment de l’atenció de tot l’alumnat, una millora de retenció dels ensenyaments i una actitud més predisposada per a l’aprenentatge. Per tant, seguirem, com sempre, en constant aprenentatge i innovant la nostra manera d’ensenyar.

Enguany, el 7 d’octubre és el Dia de l’Educació Financera. Recordant que el terme economia prové del grec oikonomos (administrar recursos), que els fenicis inventaren l’alfabet i l’escriptura per necessitats mercantils més que literàries; que no hi ha comerç desenvolupat sense escriptura i sense aquesta no hi ha comptabilitat; que els romans adaptaren el territori polític a l’econòmic; que la guerra succeeix quan fallen les regles d’intercanvi comercial des de l’Antiguitat fins avui, etc., podem dir que l’economia és el motor de la història i que les empreses són els llocs en què tothom passem molt temps fins a la jubilació. D’aquí la necessària obligatorietat dels estudis econòmics i empresarials dins una assignatura d’Economia i Empresa als centres educatius, també perquè en algun moment de la vida tothom ens relacionem amb termes com TAE, Euríbor, renda variable, pòlissa, crèdit, etc. Una idea sorgida durant l’última crisi econòmica, amb iniciatives per incloure l’educació financera al currículum escolar per aprendre a gestionar adequadament els diners, estalviar, planificar despeses, accedir a la informació per afrontar millor aquests reptes. De fet, els experts demanen millorar la formació en càlcul i comprensió lectora a les escoles per avançar en aquesta educació, reforçant les classes de matemàtiques i fomentant la lectura, també podent integrar coneixements economicofinancers de forma transversal dins de les assignatures de llengua, matemàtiques i història a Primària, ESO i Batxillerat (comentant notícies econòmiques a classe, com es fa a Bèlgica o als EUA. Però sense acatar les normes mínimes de moralitat correm el risc de crear monstres. Estem llestos?

SR. DIRECTOR:

Llegeixo a l’edició del seu diari del dia 30 de setembre una informació a pàgina sencera, concretament a la 8, amb fotografies de gran format, en què s’explica que unes 200 persones han fet un acte davant de l’Escola Oficial d’Idiomes que consistia a rememorar els actes que es van produir ara farà dos anys. Sense entrar en valoracions sobre aquells esdeveniments, sí que li vull fer avinent el fet que, com segurament ja sap, només la ciutat de Lleida té gairebé 140.000 habitants, i que les 200 persones que, segons diu, van participar en l’acte, suposen menys del 0,15% de la població de la ciutat. Per una altra banda, a les grans fotografies que s’adjunten no es veu més d’una desena de persones. No és el primer cop que en el seu diari es recorre a titulars grandiosos com el que ens ocupa: “Tot Lleida” o, simplement, “Lleida”, donant a entendre que tots o gairebé tots els habitants de la ciutat participem en determinats actes, especialment quan es tracta de celebracions independentistes. Li pregaria, per tant, que el seu mitjà fos molt més curós i respectuós amb les dades en el moment d’utilitzar aquest tipus de titulars. Deixo per un altre dia l’opinió que mereix la referència a “omplir el rebost per passar l’hivern” a fi de “no patir desproveïments” que, diu l’article, es recomana en pamflets que es repartien en l’esmentat acte, se suposa que degut als esdeveniments que ens esperen. Finalment, vull dir-li que fa molts anys que llegeixo habitualment aquest diari i no voldria deixar de fer-ho perquè arribi a la conclusió que el seu índex d’imparcialitat sigui el mateix que altres de la nostra província i del nostre país que ja he deixat de seguir.

Quedo a la seva disposició per a qualsevol aclariment.

Any rere any, des del Col·legi de Veterinaris fem l’esforç d’intentar transmetre a la societat en què consisteix la nostra professió. Aquesta tasca de divulgació la basem en dues idees principals: la protecció de la salut dels animals i la protecció de la salut de les persones, al tenir cura de les malalties que ens poden transmetre els animals i dels aliments que aquests ens proporcionen. Aquesta doble línia es resumeix fàcilment en una única idea que les engloba, que és el concepte que anomenem “una sola salut” i que inclou també la protecció al medi ambient, que sempre hem de tenir en compte. Quan parlem d’animals, doncs, ens referim tant als animals de companyia que conviuen a les nostres llars –i que són considerats per molts com un més de la família– com als animals de ramaderia, tan importants a tot Lleida i que són els que, com dèiem abans, ens proporcionen aliments. És en aquest doble vessant que hem de posar en valor la tasca silenciosa dels veterinaris, sobretot com a controladors i garants dels aliments de procedència animal que consumim.

I és que, habitualment, la feina dels veterinaris que treballem en seguretat alimentària queda molt amagada. Aquest estiu passat, per exemple, hem viscut un incident destacat, el cas de la listeriosi, que ha obert un debat sobre aquest tema i que ha servit per fer una reflexió sobre les garanties sanitàries dels aliments, tot recordant-nos la importància de la tasca de vigilància i control d’aquests. Cal dir que, com a veterinaris, estem presents en tots els processos productius de la carn i d’altres aliments, tant en la producció primària com en la transformació, distribució i consum.

És per això que diverses veus del nostre col·lectiu ja han posat de manifest la necessitat de reforçar la inspecció veterinària per tal d’afegir garanties a la tasca d’autocontrol que exerceix l’operador econòmic, i que li correspon per normativa. Des del Col·legi de Lleida ens sumem a aquestes reivindicacions, perquè en els darrers anys hem vist com les diferents administracions han viscut situacions de retallades i canvis normatius que seria necessari revisar.

També voldria destacar el paper fonamental que té la nostra professió en el benestar dels animals. Tant en el cas de la ramaderia, en què darrerament s’estan produint entrades il·legals a explotacions i que des del Col·legi condemnen, com en el dels animals de companyia, els veterinaris som els professionals millor preparats i formats, tant per garantir l’absència de patiment dels animals com la manifestació dels comportaments naturals que els defineixen com a espècie.

D’altra banda, la nostra professió continua sent altament demandada com a elecció de futur dels nostres joves, normalment d’una forma molt vocacional i amb força competència per accedir-hi. No cal dir, en aquest sentit, que les noves generacions es troben amb un futur laboral complex, amb un excés de titulats i amb molts reptes encara per resoldre, com ara la demanda de l’aplicació de l’IVA reduït a les mascotes, un tema pel qual s’està lluitant des de la nostra organització col·legial per tal que la salut dels nostres animals deixi de ser considerada com un luxe. Com a resum, podem dir que tenim una professió sanitària amb una tasca important i molt necessària a nivell social, amb una doble responsabilitat: sobre la salut i el benestar dels animals i sobre la salut de les persones. Malgrat això, com a col·lectiu, hem de continuar reclamant visibilitat per ocupar el lloc que ens pertoca.