La veritable Lleida comercial

Vénen dies de molta activitat política a la Paeria. Dimecres està previst el Ple Extraordinari per aprovar el Compte General de l’Ajuntament de Lleida, a més de les ordenances fiscals. Dos dels punts clau de tots els mandats, on, per fi, el govern tripartit de la Paeria posarà les cartes sobre la taula. La més important i la que no pot passar per alt cap ciutadà és la pujada d’impostos que impulsen. Una pujada que van anunciar que no farien, així ho va manifestar el mateix alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, en roda de premsa, i una pujada que, segons van anunciar el dia que van presentar les ordenances fiscals, seria de caire “progressiu” i perdonin, senyores i senyors regidors i senyor alcalde, de progressiu res de res. Aquesta pujada dels impostos del govern que s’atribueix el qualificatiu de valent, ho és tot, menys valent. Valent ha estat governar els últims anys sense apujar impostos, congelant taxes i rebaixant el deute, així ha governat el PSC en els darrers mandats a l’Ajuntament de Lleida. Perquè per a nosaltres la prioritat sempre han estat les persones. Però avui, en aquesta primera reflexió vull aturar-me en el model comercial de la ciutat perquè es veurà perjudicat per aquesta pujada dels impostos del govern tripartit a la Paeria, i no poc. El model comercial de Lleida és un model de comerç de proximitat, que necessita generar atracció. I per què ho dic això? Doncs perquè el govern anomenat valent i emprenedor el que fa amb aquestes noves ordenances és apujar impostos com l’IBI als empresaris de la ciutat, una pujada que segons expliquen afecta valors cadastrals alts, per tant grans superfícies o empreses. I en aquest sentit poden pensar: que paguin els qui més tenen, però l’argument té trampa. Paguen els qui més tenen i els qui menys també. Perquè l’IBI puja per aquestes empreses que s’encarreguen de generar activitat comercial a la ciutat. Com se li queda el cos a l’empresari que s’alça un dia sabent que l’IBI que pagarà, amb aquesta pujada, és de 14.000 euros. La preocupació s’instal·la en el seu dia a dia. I si puja l’IBI, potser el que haurà de fer aquest empresari és plantejar-se una pujada de preus del servei que ofereix, per tant en qui repercuteix aquesta pujada al final? En la ciutadania que rep aquest serveis. I així, amb tot. Aquesta pujada d’impostos repercuteix en les famílies amb més dificultats, en les taxes de les escoles on van els nostres fills i filles (escoles bressol, escoles de música…).

Tornant a centrar-me en el model comercial de Lleida, cal que sapigueu que ens importen els comerços i les botigues de Lleida, ens importen les empreses i, per aquest motiu, dues de les propostes que hem presentat són les bonificacions per a ICIO (Impost sobre Construccions Instal·lacions i Obres), que el que pretén és que els propietaris dels locals comercials dels carrers adjacents de l’Eix Comercial puguin beneficiar-se de les bonificacions com la resta de propietaris del Centre Històric. I una altra que recull destinar el 50% de la recaptació de l’impost d’obres de mitjanes i grans superfícies comercials per destinar-lo a la modernització del comerç de proximitat. En termes menys tècnics, que del que es recapti per obres en mitjanes i grans empreses reverteixi en el petit comerç. Aquesta sí que és una estratègia que permet avançar en la innovació comercial de la ciutat.

Hem vist i llegit aquests dies que alguns alcaldes de territori es reuneixen amb un dels membres de l’equip de govern precisament per tractar temes de model comercial. Els alcaldes van coincidir en el fet que el projecte comercial de Torre Salses els “perjudica” i, per aquest motiu, es van posar a disposició de participar en un model de comerç a Lleida que “no els faci mal”. En aquest sentit, els puc dir que Lleida té moltes coses en comú amb el territori en termes comercials, i em pregunto: la raó que “més mal” els pot fer és declinar el projecte de Torre Salses? O anant al fons de la qüestió, el que més mal els fa és la fuga de capital que pateixen tant o més que Lleida ciutat? No generar elements d’atracció contribueix a la fuga de clients, o és que els alcaldes dels pobles veïns no són conscients que els seus conciutadans marxen a comprar a Saragossa?

Generar atracció és estrictament necessari per valorar el model comercial de Lleida. Deia l’escriptor anglès Edward Rutherfurd que “el comerç ens torna sensats”, comerç i sensatesa van de la mà. Siguin sensats.