Venjança impositiva

Allau d’impostos a Lleida. La primera decisió important del Govern de la Paeria ha estat aprovar les ordenances fiscals amb un increment de l’1,4% de tots els impostos municipals per al 2020, incomplint la seva promesa inicial. Han aprovat augmentar més d’un 10% la zona blava, entre un 2% i un 5% l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), i l’Impost sobre Béns i Immobles (IBI). Al marge de l’increment de l’1,4%, suposarà un recàrrec del 25% per a 665 immobles no residencials de valors cadastrals més alts.

L’augment d’impostos és discriminatori i no s’ajusta al principi de “progressivitat” que consisteix que paga qui més té. En el cas concret que ens ocupa es tracta d’un increment col·lectiu, és a dir, d’una tarifa única sense tenir en compte les circumstàncies econòmiques, familiars, els ingressos o la situació laboral de les persones. Per evitar-ho, el grup municipal popular hem presentat una bateria d’esmenes dirigides a la congelació d’impostos. No obstant, el Govern ha passat el rodillo per tal que no tirin endavant. Les ordenances fiscals aprovades són un reflex de l’exabrupte, el desordre, la descoordinació i la improvisació, que són les característiques que resumeixen fins ara la gestió del Govern de la Paeria. Tot resulta caòtic. El Govern posa continus obstacles per impulsar la creació de riquesa per als veïns i veïnes, millorar les seves vides perquè compleixin els seus objectius, propòsits i metes, afavorir la creació d’empreses perquè s’instal·lin als polígons industrials de Lleida i no a Fraga, ajudar els emprenedors, captar talent, ajudar les famílies, honorar els joves i la gent gran, etc. Aquestes ordenances no estan pensades per als qui tenen dificultats per arribar a final de mes, per als malalts, incapacitats o per a les persones i famílies amb dificultats. S’han oblidat dels qui més pateixen. Les bonificacions fiscals no preveuen els col·lectius més vulnerables. I no sols això, han acabat fent allò que ells mateixos criticaven: incomplir el que van prometre i acabar generant un perjudici generalitzat. I, davant d’això, què succeeix? Res de res, la ciutadania a “callar” i a complir amb les decisions que un Govern ha pres, aliè a les seves necessitats i recursos disponibles.

La fredor amb la qual ens tracten des del punt de vista impositiu provocarà l’efecte contrari, i causarà que l’any vinent a Lleida es produeixi una manca de projecte de ciutat, una manca de model comercial, una deficitària captació de capital i d’inversions estrangeres i un llarg etcètera.

Tampoc cessarà un dels problemes: la inseguretat ciutadana. Sense obviar el bucle en el qual ens han instal·lat respecte al POUM i les llicències urbanístiques. Malauradament, aquesta és la situació en la qual ens trobem a Lleida i els avanço que intueixo nous carrerons sense sortida, tot un mal pronòstic.