O guanya Pedro Sánchez... o guanya Casado i Vox

Diumenge tenim la gran oportunitat de formar un govern fort, progressista, europeista, feminista i estable. Un govern que ens uneixi davant d’aquells que només busquen separar-nos o aquells que volen tornar al passat. Totes les enquestes ens mostren el mateix escenari, o és Pedro

Sánchez

president o ho és Pablo Casado, amb una gran diferència i és que el candidat del PP només pot arribar a ser-ho amb els diputats de l’extrema dreta de Vox, que seran imprescindibles per a aprovar qualsevol cosa.

Volem això els ciutadans i les ciutadanes de Lleida, Pirineu i Aran? Ens convé assumir el risc? Reflexionem una mica. Els socialistes hem estat encasellats sota tot tipus d’insults per mantenir-nos des del primer moment en la línia del diàleg, que en aquell moment no volia ningú perquè “no hi havia res a parlar”, i també decididament tossuts però en la moderació.

Calma és el que ens fa falta. Calma i seny. Estem convençuts que la immensa majoria de gent està cansada de viure la situació que estem patim al nostre país. Ara, imaginem ni que sigui per un moment, aquesta situació amb el tàndem Casado-Abascal a Madrid. No nego l’esgotament de moltes persones per tornar a votar una altra vegada, però em sento en el deure personal i polític d’animar a tornar-ho a fer, perquè ens hi juguem molt.

Està en joc la convivència, està en joc tornar a ser aquella Catalunya que era admirada al món, ens juguem mesures socials, ens juguem la dignitat de les pensions, la dignitat dels treballadors, la dignitat de les dones i els joves. Hi ha gent que segurament tracta de confondre’ns, però no, no és el mateix que guanyi un que l’altre. Els socialistes no estem instal·lats en el “com més pitjor, millor” perquè no defensem interessos personals de líders polítics, sinó que posem per davant, sempre, els problemes reals de la gent. Les persones sempre estaran per davant de la radicalitat, la hiperventilació i la utilització dels sentiments de la gent en forma de guerra de banderes.

A Catalunya tenim un problema, és cert. Però determinats partits polítics tenen un problema amb Catalunya que aprofiten, d’una banda i de l’altra, per guanyar vots. No es valora el dany, ni el recorregut; només interessa el vot. Els socialistes farem tots els esforços necessaris per superar aquesta crisi de convivència perquè, i em mullaré, ni es pot governar per només la meitat de Catalunya, ni es pot obviar a la meitat de Catalunya que se sent independentista.

El problema no són els independentistes ni el moviment independentista, el problema són els líders independentistes que han defensat un objectiu sense tenir els mecanismes necessaris per poder-lo assolir. Ara, estem recollint en format d’ira i ràbia tota la frustració conreada en els darrers anys i cap d’ells no sap com reconduir la situació. Hem tret alguna cosa positiva del procés? Res, al meu parer, només un país més pobre i una societat dividida.

Algun dia ho explicaran, perquè no tindran més remei i perquè amb els sentiments no es juga al pòquer, ni figuradament, com pregonava Clara Ponsatí. Els socialistes som aquells que defensem que les coses es poden fer d’una altra manera. Ho hem demostrat a Madrid. En pocs mesos s’ha posat de manifest que es pot governar d’una manera diferent, compromesa i trencant, amb noms i cognoms, grans sostres de vidre... o de ciment armat.

Doneu-nos l’oportunitat, aquest diumenge. Cediu-nos la confiança per convertir el Partit Socialista de Catalunya en la força més votada a Catalunya. Tornem a demostrar que som gent de pau, que creiem en el diàleg, en la concòrdia i en el pacte.

Si vostè que em llegeix és capaç de respectar la meva manera de veure el món tant com jo sé que respectaré la seva, fem equip i avancem cap a l’altra manera de fer les coses: bé. Diumenge feu un vot per la convivència. Perquè diumenge la victòria de Pedro Sánchez és la derrota de Pablo Casado i Vox.