Un pla de treball per a Lleida

Novembre del 2019. Prop de 200 dies després de les eleccions municipals, Lleida segueix sent una ciutat amb un govern que no sap on va. Sense planificació no hi ha acció, i això, a mi i al grup socialista ens preocupa. Ens preocupa especialment després d’un mes d’octubre que crec que hauria de servir-nos per reflexionar i sobretot per passar pàgina. Els aldarulls que van afectar la nostra ciutat i la poca informació que vam rebre al respecte per part del govern de l’Ajuntament de Lleida han fet que un mes més, Lleida segueixi immersa en una espiral d’improvisació quant a l’actuació d’aquest govern local.

Ens plantem al mes de novembre sense l’anomenat Pla d’Acció Municipal o el que la resta de mortals entenem que és la planificació de la Lleida dels propers mesos i també dels propers anys. De moment, no tenim data oficial per debatre els pressupostos, uns pressupostos que, per cert, tampoc sabem cap a on caminen ni a quins interessos respondran; esperem que als de totes i tots els ciutadans de Lleida. Seguim davant d’un govern desconcertat, o almenys això demostra en termes de funcionament.

El que sí que sabem és que a partir del mes de gener, Lleida serà una ciutat més cara amb la pujada d’impostos anunciada pel govern municipal. I el que també sabem és que aquest govern frena la revolució verda que havíem encetat en els darrers mandats socialistes. Per una banda, el ple aprova una moció per l’emergència climàtica que es viu arreu del planeta –el postureig de govern de les cadires creix–, però per l’altra, la recollida selectiva porta a porta no es posa en marxa en els barris en què estava previst fer-ho aquest mes de novembre, després de la seva implantació amb èxit (les xifres així ho avalen) en els barris de Ciutat Jardí, Vila Montcada i Camp d’Esports. I un afegit més que encara ens posa més en estat d’alerta. Hem pogut saber que la intenció del govern de la Paeria és reduir els serveis de les escoles bressol. Això suposaria suprimir reforços, tancar l’escola bressol de Raimat i el pitjor de tot, posar en risc un model d’educació que ha estat considerat exemplar arreu del país. Un model que no només respon a les necessitats familiars, sinó que a més a més està considerat pels experts com una de les etapes crucials de la formació dels infants. Arribats a aquest punt la pregunta és clara: cap a on anem? Quin és el camí a seguir? I he de reconèixer que no és el primer cop que ens ho preguntem. Almenys nosaltres, el grup del PSC a la Paeria, tenim dibuixat un model de ciutat pel qual hem estat treballant en els darrers anys i ho seguirem fent amb la mateixa energia. Una ciutat justa, sostenible i de progrés. Aquesta és la Lleida que volem. Una Lleida que passa a l’acció i no manté ad eternum la improvisació perquè com apuntava el gran dramaturg i poeta anglès William Shakespeare, “les improvisacions són millors quan es preparen”. I sí, la improvisació també cal entomar-la en política, com en altres circumstàncies vitals, però el que està clar és que no ha de ser el mètode de construcció d’una ciutat com Lleida, que vol ser una ciutat de futur.