COLABORACIÓN
25-N: Nagore i 1.026 dones més
regidora a la paeria del psc
Més de mil dones assassinades des del 2003 i encara hi ha gent capaç de donar suport o de posar gent a les institucions que neguen que aquesta violència existeix. Ara, a les institucions, als governs, o donant-los suport i imposant la seva agenda, tenim gent defensant l’antifeminisme mentre la violència masclista és la primera, repeteixo, la primera causa de mort prematura entre les dones; el masclisme mata i ha de ser una qüestió política de primer ordre.
Com que no en tenim prou, a més a més, darrerament sembla que, encara que soni rotund, estan de moda les violències sexuals grupals, tot emparat per una cultura patriarcal que no és capaç de fer justícia davant de les violacions, la pornografia o la prostitució denigrant contra la dona, que ens transforma contínuament en mers objectes sexuals per al desig del mascle alfa.
Dijous vaig veure el documental Nagore. Colpidor, impactant, estremidor, terrible, etc. Diego Yllanes va donar 36 cops a Nagore, una noia de 20 anys; li trenca la mandíbula, li fractura el crani, la mata i li talla un dit, l’empaqueta en tres bosses d’escombraries i la llença al bosc. Ell diu que tot va ser un malentès, que anava borratxo, però la realitat és que ella no va voler mantenir relacions sexuals amb ell. La mata per dir “no”. La sentència va ser de delicte d’homicidi amb agreujant de superioritat física. Als 8 anys i 11 mesos, l’assassí ja disposa de llibertat.
En un moment del judici es pregunta si ella era lligona, si portava tanga, si tenia una vida sexual activa o es pregunta per què va pujar al pis de l’assassí si no volia res. Després d’onze anys, la justícia continua sense avançar i les dones continuem sent víctimes d’una justícia patriarcal i masclista.
En aquest context, a les i els socialistes sols ens queda reivindicar les polítiques feministes com l’eina més útil per poder fer front als partits neomasclistes: coeducació, tolerància zero davant la violència masclista i aplicar la transversalitat feminista a totes les accions polítiques.
Per això és molt important reivindicar que som el partit feminista referent, el de fets i no només paraules, que demostra que les dones només han avançat en drets amb governs socialistes. El darrer exemple, les transferències directes realitzades a governs autonòmics i ajuntaments des del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere.
Davant de les violències masclistes: tolerància social zero i polítiques feministes transversals. Perquè sense drets no hi ha igualtat. Perquè sense igualtat no hi ha llibertat. Ni un pas enrere en els drets de les dones. Fets i no només paraules.