Agraïts i contents

El passat dilluns dia 25 de novembre rebíem, al saló Víctor Siurana de l’emblemàtic edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida, el premi Alfons de Borja que ens ha concedit l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de la Universitat de Lleida (Alumni UdL), amb el generós suport del banc de Santander i del Grup SEGRE. En solemne sessió presidida per Joan Busqueta, vicerector de Cultura i Extensió Universitària; per Delfí Robinat, president del Consell Social, i per Josep Moragues, president de l’entitat lliuradora de la distinció, davant d’un públic amatent d’autoritats diverses, d’amics i d’amigues, vaig tenir el goig com a president de l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida de rebre la il·lustre distinció que enguany la Junta d’Alumni va considerar mereixedora la nostra Associació.

És obvi que quan algú pensa a premiar un altre ho fa per una sèrie de raons que troba escaients per donar el premi. El candidat ha d’estar a l’altura dels requisits que la distinció porta implícits. En aquest cas, el lligam històric de l’Estudi General i de la Seu de Lleida fou la base per inclinar-se per la nostra entitat. Reconeixent la tasca feta des del 1972 pels lleidatans i lleidatanes que volgueren crear una Associació d’Amics del monument més emblemàtic de Lleida, per tenir cura de les seves necessitats més bàsiques, llavors no ateses suficientment per les administracions competents, per aprofundir en el coneixement científic de la seva història i de la seva obra i per divulgar els singulars valors que hi té. Veritablement, 47 anys d’Amics de la Seu Vella són un bon període de temps treballant generosament i amb il·lusió per lo Castell, és a dir, el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella. Tres etapes representades pels presidents que ha tingut l’entitat: Ferran Boneu (1973-1981), mossèn Jesús Tarragona (1981-1998) i el joiós cap visible actual, que tinc l’honor d’exercir encara des de fa vint-i-un anys. Ara, a més de la rutina per vetllar pel monument, hi ha quatre objectius pels quals treballem de manera especial: el primer és aconseguir arribar a un 10 per cent de la població de Lleida en socis; ara som solament l’1% i voldria creure que és més la mandra d’omplir un formulari que els 25 euros anuals que costa la quota! El segon és insistir a aconseguir que el Dia de la Seu Vella esdevingui una festa que tothom tingui plenament assumida i fixada en el calendari festiu de la ciutat: sempre és el darrer diumenge d’octubre! La tercera és enllestir la campanya Ara toquen les campanes amb la reubicació de totes les finestres o els suports semblants als que històricament tenien, com és el cas de la grossa Silvestra o de la Mònica, que espera ansiosa el viatge reparador a Alemanya, tot aprofitant les obres que afecten ara el campanar. Finalment el projecte dels projectes: assolir la declaració de Patrimoni Mundial per tot el conjunt del Turó! Són ja divuit llargs anys de viatge i malauradament sembla que encara en queden uns quants, però la seguretat de saber que cada vegada està més a prop ens il·lusiona per no perdre l’empenta necessària per aconseguir-ho.

No hi ha dubte que el premi Alfons de Borja ens esperona fortament a seguir en la bretxa per assolir el millor per al Turó de la Seu Vella. Ens agrada recordar com aquell no gaire conegut personatge va passar gairebé la meitat de la seva vida a Lleida, vinculat a l’Estudi General i a l’església, i que va arribar a ser canonge a la vella catedral. La seva formació i el seu bon saber fer el portaren a una vertiginosa carrera que culminà amb tres anys intensos de papat (1455-1458) amb el nom de Calixt III. Precisament al dia de la Seu Vella de l’any 1989 se li dedicà la sessió acadèmica amb intervencions dels professors i investigadors Ximo Company, Prim Bertran i Rosa M. Martín, per donar a conèixer aquell valencià que tant estimà Lleida i que des de Roma van enviar per a l’església de Sant Joan, on va començar la seva carrera eclesiàstica un artístic tern, considerat un dels més rics conjunts de roba religiosa del segle XV i que avui es mostra al Museu de Lleida.

El bonic trofeu que materialitza el premi és obra de l’escultor Miquel Àngel González, que representa dues mans que sostenen una pedra vermellosa en què estan gravats diferents moments crucials de la història humana: les pintures del Cogul, l’escriptura i la lectura, les rodes dentades, la fórmula einsteiniana, l’ADN i l’arrova dels nostres correus electrònics... L’altre complement del premi, una magnífica aquarel·la de Joaquim Ureña que mostra el Turó de la Seu Vella des de Gardeny, posa l’accent en la imatge emblemàtica que resumeix la tasca i l’objectiu dels Amics de la Seu vella. El desig d’Alumni de reconèixer la nostra tasca i ajudar a divulgar-la una mica, lligant la Seu amb la Universitat de Lleida, per recordar el primer Borja famós i la seva estima per Lleida.

El premi lògicament ocuparà un lloc d’honor a la seu dels Amics de la Seu, per testimoniar el reconeixement a la tasca feta per tots aquells que van crear l’entitat, que van seguir treballant amb aquesta i aquells que avui continuen aquella engrescadora tasca d’ajudar a fer millor la Seu Vella. Per tant, estem contents, molt contents, per aquesta distinció rebuda i força, força agraïts!