COLABORACIÓN
Crua realitat
Aquesta setmana hem començat a conèixer les intencions en termes d’economia i planificació d’aquest govern tripartit de la Paeria. A grans trets, menys inversió perquè, segons diuen, cal ajustar-se a la realitat.
Però la realitat, senyores i senyors, és més crua del que sembla. Els i les ciutadanes tenen necessitats. Els barris i les entitats veïnals tenen una llarga tradició de lluites per aconseguir millores, i aquestes millores les ha de gestionar el nou Ajuntament. I no només gestionar, gestionar, planificar i dur a terme. El postureig d’aquest nou govern es va esgotant dia rere dia i va deixant entreveure quina serà la manera de fer aquestes polítiques que anomenen “honestes” i “valentes”. D’entrada, no sé si la pujada d’impostos va en la línia d’aquestes “noves” polítiques. El que sí que sabem és que Lleida serà una ciutat més cara a partir del mes vinent. Apujaran l’IBI i els preus de la zona blava i descendirà notablement la inversió. Ens explicarem amb més profunditat la setmana que entra, però el que cal saber és que el govern socialista apostava per la inversió, estava disposat a apujar-se les mànigues per sortir al carrer, trobar inversors i, per tant, generar recursos en aquest sentit. Perquè ni la caixa estava tan buida com diu aquest govern ni el deute per ciutadà és tan elevat. És cert que les interpretacions varien segons els ulls que les miren, però les xifres, xifres són, i si ens fixem en el deute financer per cada ciutadà de Lleida, que és el deute amb els bancs que té l’Ajuntament, el cost suposa a cada veí o veïna 5 euros a l’any.
En termes de ciutat, ja en parlàvem la setmana passada, davant la nostra oferta de Pacte de Ciutat per aconseguir que Lleida sigui una ciutat més amable i més sostenible pel que fa al creixement urbanístic, la nostra mà segueix estesa, però sense cap altra mà que l’estrenyi per encaixar aquest pacte que oferim. El nostre recurs presentat en un Ple Extraordinari la setmana passada va ser tombat, però això només ens marca el camí a seguir. De moment, hem decidit prendre mesures legals i finalment presentarem un recurs contenciós basat en l’interès general. I un dels motius d’aquest pas que fem és que no se soluciona el problema que genera respecte a les llicències que es puguin definir davant d’un acord municipal que és nul. Un recurs que inclourà la petició com a mesura cautelar que es mantingui la suspensió de llicències fins que hi hagi una nova aprovació inicial o es doni continuïtat al pla en tràmit.
De realitat, en aquest cas econòmica, també n’ha parlat l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA que s’ha presentat aquesta setmana. Es posava en alerta la “feble” situació del sector comercial de Lleida, atribuït a l’augment de les vendes per internet però també a la caiguda de l’ocupació en aquest sector. I, mentrestant, el nou equip de govern no vol un projecte que ha de generar llocs de feina, cent milions d’inversió i finançament assegurat. Parlo de Torre Salses. Diuen que “no anirà ràpid”, afirmació molt sospitosa al límit de la legalitat tot i que els promotors volen sí o sí començar les obres l’any vinent. Prefereix el govern mantenir la seva posició contrària a Torre Salses abans que valorar com de beneficiós pot resultar el projecte per a la ciutat.
Interessos propis vs. interessos de totes i tots. Aquesta és la qüestió. Crua realitat, potser sí, però menys crua si els projectes de ciutat avancen, si es té clar quin és el camí a seguir, quina idea de ciutat i de societat vols emprendre, i tot això, l’equip socialista ho tenia i ho segueix tenint molt clar.