Els primers pressupostos per a Lleida fets amb rigor i responsabilitat

Fa tot just una setmana presentàvem al Ministeri Fiscal i a l’Oficina Antifrau de Catalunya el cas Banyetes perque s’investiguin un seguit d’irregularitats. El responsable d’aquest club hauria rebut, des de 2006, 810.401 euros i s’apunten els possibles delictes de suborn, apropiació indeguda i tràfic d’influències. Per molt que alguns dels que manaven quan passava tot això vulguin mostrar ara plena disposició a col·laborar, els fets els deixen en molt mala posició. L’alcalde anterior i tot el seu equip desconeixien com es contractava el Banyetes?

No parlem pas d’una poma podrida. El cas Banyetes és només un exemple de la manera de fer que ha tingut el PSC en els seus 40 anys al govern. Una manera de fer que no sabem si és delictiva, la justícia ho dirà, però que ha estat ruïnosa per a les arques municipals i molt beneficiosa per a uns pocs. Hem vingut a fer net i farem net, per bé que els hem de dir que el que hem trobat és pitjor del que ja intuíem. Ros i Larrosa han satisfet els interessos d’uns pocs en detriment de l’interès comú, i aquest llegat clientelar i de deute desbocat ens el trobem ara.

Les suposades martingales que alguns van fer aprofitant-se del gasteròpodes més popular a Lleida les hem fet públiques en la mateixa setmana en que hem presentat els pressupostos de la Paeria per al 2020. Uns comptes rigorosos, responsables i compromesos en la proposta valenta, honesta i emprenedora del govern d’entesa que fan front a l’herència pressupostària dels governs de Ros i Larrosa.L’herència econòmica enverinada que deixa el PSC. En l’elaboració de les previsions per l’any que ve, hem pogut conèixer en detall una situació pitjor que la que ja havíem denunciat. El llarg període de governs dels PSC va acabar amb un govern de Ros, amb Larrosa de successor i Mínguez de responsable d’economia, que va protagonitzar una gestió pressupostària de “puntada a la llauna”. Anava acumulant deute i empenyent dèficit cap a endavant per sostenir els serveis públics.

D’una banda, un deute de 175 milions d’euros, repartit entre Paeria i EMU, que genera més de 10 M de despesa financera, i que en bona part es va fer en unes condicions de Monopoly –la banca guanya– amb swaps i deute il·legítim. D’altra banda, uns contractes de serveis públics a costos molt elevats, que sovint no es corresponen a la seva qualitat, amb uns contractes que, casualment, preveien un cost més baix per als primers anys, i uns increments significatius a partir del 2020. O serveis pels quals no s’havia pogut pagar el preu pactat a la concessionària, generant uns reconeixements de crèdit que es van anar acumulant en els darrers anys.

Aquesta gestió ha beneficiat grans empreses de prestació de serveis públics, que a Lleida han trobat un client excel·lent, el govern del PSC, disposat a comprometre els nostres diners a llarg termini amb uns contractes que no es van preocupar de vigilar si es complien o amb quina qualitat, i pels quals van fixar uns preus que superen el que aquestes mateixes empreses cobren en altres ciutats. Es van vendre els serveis públics (l’autobús, l’aigua, les escombraries i neteja, l’enllumenat públic, la jardineria...). Es van vendre els béns comuns, a pagar totes amb uns impostos que van situar entre els més alts de Catalunya per a la majoria, abans de congelar-los els darrers anys, i entre els més baixos per a les grans empreses.Redrecem l’acció de govern per al bé comú. Davant aquesta situació, els objectius que hem compartit en l’elaboració de la proposta de pressupostos són el rigor i la responsabilitat, fent previsions d’ingressos i despeses realistes i que no segueixin comprometent els pressupostos dels propers anys, i que permetin avançar en quatre objectius:

El sosteniment dels serveis públics, assumint l’herència però amb un compromís d’exigència que permeti millorar-ne la qualitat i abaratir el cost allà on sigui possible. Per això, preveiem increments en govern obert i contractació i lluita contra la corrupció, per impulsar les tasques de control de la prestació dels serveis públics. Actuar ara i amb urgència permetrà recuperar el control públic sobre els serveis bàsics a la ciutadania.

El desenvolupament del pla d’acció del Govern d’Entesa, destinant els recursos necessaris per mantenir les polítiques prioritàries, des d’una òptica d’austeritat, però avançant amb una gestió responsable, que atengui les urgències i necessitats socials, ambientals i econòmiques de la gent, i innovant en l’acció municipal amb fórmules que compensin la limitació dels diners amb capital social i cultural, amb la col·laboració entre regidories, per treure el màxim profit de actuacions petites però bones, amb la transparència i la participació i corresponsabilització de la ciutadania i el teixit social i econòmic.

La justícia fiscal, per repartir l’esforç fiscal imprescindible per començar a fer net a la caixa de la Paeria, tot garantint l’acció municipal. Preveiem l’increment dels ingressos, fruit de la reforma de les ordenances municipals que actualitzen els impostos municipals des de la progressivitat: amb una petita pujada general en l’IBI (segons IPC) i una major exigència als grans propietaris (d’immobles no residencials de molt alt valor cadastral) i a les activitats de grans empreses que treuen benefici de l’ús de l’espai públic.

L’estabilització laboral per resoldre l’elevat interinatge en la plantilla de l’Ajuntament, on hem de suportar una despesa en capítol 1 molt superior a la d’altres ajuntaments. Adquirim un compromís per millorar la gestió i organització del personal, incloent l’elaboració de la relació de llocs de treball.

El Pressupost 2020 és un pressupost de contenció, realista tant en la previsió d’ingressos com en la de despeses, però que obre la porta a un model de gestió responsable, transparent i eficaç. Aquest primer any de mandat serà per posar ordre i per reconèixer els dèficits i l’endeutament heretat. Sembrem futur.