Tots som baules!

El passat dia 18 vaig tenir el goig de rebre el diploma a la Trajectòria d’Honor de la dotzena edició del Premi Baula al Foment d’Experiències Participatives atorgat per la Regidoria de Participació i Lluita contra la Corrupció. Al saló de plens de la Paeria s’efectuà el lliurament per la mateixa paer Elena Ferre, responsable de la citada regidoria, acompanyada de Toni Baró, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida, i de Cosme García, president de la Federació de Cases i Centres Regionals de Lleida. A més del premi a la trajectòria personal en l’àmbit de la participació es donaren també a AREMI el premi a la millor entitat cívica i al Banc de Temps el de la millor activitat participativa; a totes dues vull transmetre també la meva felicitació.

Evidentment estic molt content de rebre el premi Baula 2019 a títol personal i agreixo al jurat que em triés a mi, tot coneixent els altres set candidats, també de merescuda vàlua. No cal dir que un reconeixement així m’esperona a seguir treballant per a la divulgació, coneixement i salvaguarda del nostre important patrimoni i –com no!– amb una atenció especial pel conjunt monumental del Turó de la Seu Vella. Evidentment aquesta engrescadora tasca a la qual he dedicat bona part del meu temps vital, tant professionalment com voluntària, és probablement una de les característiques de la meva persona, i tal com passa amb molta gent de la nostra ciutat, pertanyo a moltes associacions o col·laboro sempre que cal. El teixit associatiu de Lleida i de Catalunya és una de les riqueses de la nostra idiosincràsia col·lectiva.

Per aquesta raó, el premi Baula ens permet reflexionar sobre el simbolisme que té aquesta peça de la cadena. Una cadena que en aquest cas no té la connotació repressiva de llibertat que figura en la semàntica de la paraula, sinó l’altra, que també hi és, totalment contrària, com és la d’assolir la força que fa la unió entrellaçada d’uns amb altres. Les baules no tenen per què ser iguals, ni en mida ni en forma, però sí en la funció d’unir, de lligar, d’enllaçar... No hi ha cap dubte que les diverses entitats ben coordinades esdevenen baula d’una poderosa xarxa. Tenim molta sort de gaudir d’un teixit social de màxima categoria, el qual hem de saber mantenir.

Igualment, com a persones, som baules d’una seqüència temporal que comença en els primers homínids, en les primeres cèl·lules, en el Big Bang... i que vulguem o no en som transmissors vers les generacions futures. Probablement aquesta idea de baula seqüencial l’experimentem més si la pensem en clau familiar: avis, pares, fills i nets.

Per tant, des d’aquesta visió de baula, vull reconèixer que he pogut ajudar a no trencar la cadena, però que també han fet el mateix les persones que m’han fet costat, començant per totes aquelles que m’han acompanyat en les diverses juntes en què he estat i amb una consideració especial, òbviament, a les de l’Associació d’Amics de la Seu Vella, o a la meva família, pares i fills, però també molt especialment vers la meva dona, la meva baula més immediata, amb la qual porto enllaçat més de quaranta anys.

De totes maneres, baula en català també vol dir picaporta o anella per tirar d’una porta; cal, llavors, seguint baulejant per obrir nous espais, assolir noves mentalitats, cridar noves baules per tal de seguir teixint una xarxa imparable per construir una societat millor, que bona falt

a fa!