Fre a les polítiques privatitzadores d'Educació

En els darrers anys, molts dels moviments del Departament d’Educació van encaminats a privatitzar l’ensenyament públic. Un exemple és el Decret de Plantilles, i que obre la porta a la possibilitat que gran part del professorat d’un centre educatiu pugui ser nomenat de facto “a dit”, atenent en molts casos a criteris tan arbitraris com la simple realització d’una entrevista prèvia, i obviant els mèrits, formació i experiència docent que hom pressuposa que haurien de ser exigibles a tot candidat que opti a un lloc en l’ensenyament públic. Cal no oblidar que la mateixa resolució per la qual es dicten les instruccions sobre l’adjudicació de destinacions provisionals amb efectes d’1 de setembre del 2019 diu textualment que, a part de manifestar la seva disponibilitat del candidat a mantenir una entrevista amb la direcció del centre del lloc al qual opta, “podrà adjuntar-hi el seu currículum”. Sí, sí, “podrà”, no “haurà de”. Sincerament, no conec cap departament de recursos humans de cap empresa que a l’hora de contractar un/a professional no exigeixi com a condició sine qua non la presentació del seu currículum.

Doncs bé, el TSJC ha estimat la impugnació del Sindicat de Professors de Secundària contra l’esmentat Decret de Plantilles. La sentència dictamina una àmplia estimació parcial de la impugnació i suprimeix part del redactat d’alguns articles i derogant-ne d’altres.

–L’article 4 establia, per a les etapes educatives de Primària, Secundària i Formació Professional, que els centres podien establir una organització flexible del currículum, que s’hauria d’ajustar a les condicions de polivalència curricular del professorat. Això permetia crear places “a mida” per a la persona que les direccions desitgessin. La sentència deroga aquest article –4.2 i 4.3–, per a la Secundària i la Formació Professional. És a dir, queda prohibit a l’etapa de l’ESO modificar el currículum, fusionar, organitzar matèries o agrupar-les en àmbits de coneixement per tal que siguin impartides per un sol docent, en definitiva, com si fossin matèries de Primària.

Aquest era un dels eixos vertebradors de la política educativa del Departament, tendent a fusionar la Primària amb la Secundària. Això només es permet, excepcionalment –LOMCE, art 24.7- a 1 d’ESO–, perquè és un curs de trànsit.

A l’FP, es pot aplicar el currículum en atenció a un factor –persones amb discapacitat, per exemple–, però mai no es pot adaptar el currículum en funció de la definició d’un lloc de treball, perquè vulnera el RD 1147/2011.

–L’article 15 establia el procediment de provisió dels llocs de treball en el concurs “específic”. Al 15.2.b establia una entrevista personal amb els aspirants, que era eliminatòria. La sentència deroga aquest apartat i deixa molt clar que les entrevistes no poden tenir caràcter eliminatori.

–Segons l’article 17, hi hauria convocatòries públiques de llocs de treball docents de concurs per “provisió especial”, llocs que tindrien caràcter de “places definitives”.

La sentència deroga aquest article 17.1, per la qual cosa aquests llocs de treball no podran tenir caràcter definitiu. Això és important, perquè ara, els “enxufats” no tindran plaça definitiva.

–Un altre article que ha quedat derogat és el 21, que establia els mecanismes de remoció (eufemisme d’acomiadament) dels funcionaris, de tal manera que amb una simple avaluació negativa de direcció i inspecció, el funcionari “remogut” quedava adscrit a tasques no docents.

En aquesta mateixa línia, l’article 22 tractava de la remoció per avaluació negativa. Deixava el professorat en situació d’indefensió legal. Tot això s’inscrivia en el projecte del Departament de “desfuncionaritzar” el personal docent privant-lo dels seus drets laborals i professionals. La sentència deroga l’article 22 sencer. No es podrà treure ningú de la seva plaça per avaluació negativa, que podia ser perfectament motivada per discrepàncies per no haver aprovat prou alumnes, per no caure simpàtic a la direcció o perquè, simplement, es volgués reconvertir aquell lloc de treball a la condició “d’específic” per adjudicar-lo a dit a algú altre posteriorment.

Aquesta sentència suposa un cop a la línia de flotació del decret d’avaluació del professorat que prepara el Departament.

Des de Professors de Secundària (aspepc·sps) valorem molt positivament aquesta sentència, que posa fre a les polítiques d’Educació, que persegueixen la privatització de la funció pública docent. La sentència referma el requisit de publicitat, mèrit i capacitat per a la provisió dels llocs de treball docents a l’Ensenyament Públic, contra l’arbitrarietat i l’opacitat. Igualment comporta una ratificació del dret de llibertat de càtedra del professorat i del lloc de treball. El “decret de plantilles”, un decret que afavoria el clientelisme i l’amiguisme, contra el que tant hem estat lluitant els darrers anys, ha quedat seriosament “tocat”. És una victòria de tot el professorat.