Els drets laborals també són drets humans

El 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, es commemora el 71è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), adoptada el 1948 per les Nacions Unides.

Els drets laborals es troben recollits a l’article 23 i següents de la DUDH, i també en el dret internacional del treball. Són part del dret internacional de drets humans i, per tant, són inherents a tot individu i són integrals, exigibles, inviolables, progressius obligatoris i irrenunciables.

Ara bé, els drets humans laborals són, encara avui, els més vulnerats de manera silenciosa, segons la Confederació Sindical Internacional (CSI, 2019). El model neoliberal ha impulsat la globalització econòmica, que s’ha fet una cuirassa a mida basada en una complexa trama jurídica d’impunitat, fonamentada en nou dret transnacional, per la qual cosa les empreses gairebé són actors jurídics.

Aquest model es basa, d’una banda, en normes supranacionals, autonormatives, contractes atípics, en la creació de nous mecanismes de resolució de conflictes que suposen de facto la privatització de la justícia i la submissió dels estats a la voluntat del mercat i, sobretot, que les víctimes de la seva activitat no puguin accedir a la justícia i demanar el reconeixement dels danys patits. De l’altra, es basa en l’actuació d’institucions internacionals, com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, que impulsen noves receptes neoliberals en matèria de reformes legislatives i polítiques públiques nacionals.

Aquesta trama ha permès la deslocalització de la producció a països que tenen una legislació i un ordenament jurídic que no recullen els drets humans laborals i on la violència antisindical dificulta la lluita organitzada i eficaç de la classe treballadora. Aquest fet ha comportat que sorgeixin cadenes de subministaments que, a través de la seva activitat productiva, sustentada en la violació dels drets humans de la classe treballadora, alimenten les principals companyies multinacionals.

Així, segons la Confederació Sindical Internacional (CSI, 2016), 50 de les companyies mundials més grans només tenen una relació contractual amb un 6% dels treballadors i treballadores de les seves cadenes de subministrament, i que el 94% restant forma part de la mà d’obra oculta de la producció mundial. En aquest nou context global es mundialitza la precarietat i la pobresa social, i s’institucionalitza la violència antisindical per debilitar el moviment sindical.

És cert que el dret internacional s’ha dotat dels instruments jurídics necessaris per garantir la defensa efectiva dels drets humans laborals de les persones treballadores. L’Organització Internacional del Treball (OIT) recull, en els seus vuit convenis fonamentals, les normes bàsiques que han de garantir l’accés a un treball digne per a tothom amb igualtat de remuneració, sense discriminació, sense treball forçós i lliure de treball infantil i, sobretot, estableix que es garanteixi la defensa col·lectiva i solidària dels drets de les persones treballadores de manera eficaç i eficient, i articulada a través de les organitzacions sindicals. El dret internacional del treball reivindica la importància del moviment sindical per garantir la vigència dels drets laborals en un món globalitzat.

També, però, cal cercar noves eines jurídiques que, de manera efectiva, garanteixin el compliment dels drets humans per part de les empreses que operen a l’exterior. Només amb instruments jurídics internacionals vinculants i amb capacitat sancionadora que, de manera efectiva, reconeguin i protegeixin els drets humans, i amb l’apoderament i l’impuls del moviment sindical internacional, aconseguirem garantir l’accés i la vigència de tothom als drets humans.