No és una crisi de preus, és la liquidació del món rural

L’any 2019 serà recordat com el de la liquidació amb majúscules de molts productors de fruita dolça de les comarques de Lleida, dels companys d’Aragó, Múrcia i de la resta de zones productores de fruita dolça.

Des de fa més d’un mes, els alcaldes de les zones productores, les organitzacions agràries, Afrucat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, els consells comarcals, la Diputació de Lleida i tot el teixit empresarial del món agrari estem fent allò que ens demana el sector: anar units perquè els nostres pagesos i pobles de les zones rurals deixin de desaparèixer.

És evident que, des del 2014, el sector de la fruita dolça ha sigut un dels sectors agroalimentaris que més està patint el tancament per part de l’Estat, ja que un gruix important d’aliments s’exportava. A Europa s’omplen la boca dient que hem d’alimentar els nostres conciutadans, però no diuen en cap moment que sigui a preus de liquidació dels productors.

La difícil situació que patim en primera persona els productors d’aquest veto és obviada pels comissaris europeus de la Comissió Europea d’Agricultura i Desenvolupament Rural, fins al punt que neguen que els veritables culpables d’aquesta situació són ells, aquells que caminen ben vestits, menjant als restaurants de cinc estrelles i que, en cap cas, volen ni sentir a parlar de la nostra greu situació econòmica, que porta els productors a arrencar la seva explotació, a abandonar-la i a anar a buscar una feina digna fora del sector agroalimentari.

Quin model de societat vol Europa per als pagesos? Quin model vol Europa dels seus pagesos? Les solucions màgiques no existeixen, però sí que hem d’exigir al govern de la Generalitat, al de l’Estat i a l’Europeu mitjans perquè els productors de fruita dolça puguem continuar fent la feina dels nostres avantpassats. Si no és així, durant els pròxims anys veurem pobles abandonats i els nostres municipis desapareixeran. Aleshores, vindran els polítics dient: “Ostres, quin greu!” No deixen de dir que en el futur canviarà la situació, que el problema és només del present, però a la campanya del 2020 molts companys ja pensen a no començar. És una veritable pena i demostra la gran desídia que tenen molts dels capitosts europeus respecte als productors del sud d’Europa.