Urgència Morera

El Museu Morera era, fins fa uns mesos, un exemple de col·laboració institucional, fruit de la bona política, d’allò que ha de ser la política, i ho era perquè estava plantejat per ser un projecte de qualitat. I perquè això no sigui només cosa del passat, el primer que cal és que l’equip de govern de la Paeria passi a l’acció. Governar, ni més ni menys. Treballar, posar-hi colzes i créixer i fer créixer la ciutat davant les dificultats que puguin sorgir.

Prendre decisions i tenir la determinació de tirar endavant les iniciatives de ciutat ha de ser la manera d’actuar d’aquest govern, perquè, si això no passa, els projectes s’acaben convertint en problemes que necessiten solucions com més aviat millor. I això és el que ha passat amb el Museu Morera. Reprendre’l com a projecte ha de ser la voluntat d’aquest govern. Que Lleida esdevingui capital cultural ha de ser un dels objectius i, per aconseguir-ho, cal que el Museu deixi de ser ambulant i tingui la seu definitiva que mereix.

Per què? Doncs per moltes raons. La primera perquè el projecte comptava amb finançament de les diferents administracions de Lleida, Catalunya, de l’Estat i d’Europa. El Morera era el viu exemple de la cooperació institucional. Totes les administracions garantien que el projecte es pogués finançar i, per tant, fer-lo realitat. Es va fer un concurs per tal d’adjudicar les obres, un concurs que va guanyar una UTE, formada per tres empreses lleidatanes. En el decurs del temps, és cert que han sorgit algunes complicacions de caràcter tècnic, la troballa de restes arqueològiques principalment, un fet que ha dut a l’endarreriment sine die de les obres. Un endarreriment que posa en perill que aquestes ajudes arribin. Em refereixo sobretot als 2.000.000 d’euros provinents dels Fons Europeus FEDER, que s’atorguen amb el requisit que els terminis de les obres acordades es compleixin. El que està molt clar és que el desgovern que practica aquest tripartit a la Paeria fa molt difícil el desbloqueig de la situació, que ha fet que les obres s’endarrereixin. I el que és pitjor, no només no ha contribuït al diàleg i al desbloqueig, sinó que hem pogut llegir en alguns mitjans de comunicació com s’ha desacreditat públicament la feina que han fet els serveis tècnics. On és el diàleg amb les empreses que han d’executar les obres i també amb els i les treballadores del Museu, que estan preocupades per la situació? On queda l’exercici de responsabilitat política? Com molt bé plantejava el director de l’equipament en un tuit, la paciència s’esgota i les indecisions poden dur a malbaratar tots els esforços invertits en el Museu Morera. Tota la raó.

El Museu Morera ha de ser un gran contenidor d’art, un espai de divulgació cultural. Aquest equipament té més de 100 anys d’història. És una de les pinacoteques d’art modern i contemporani més antigues del país. Va obrir portes un 11 de maig del 1917 a l’antic mercat de Sant Lluís i, al llarg dels més de 100 anys, ha estat ubicat en diferents seus, la segona planta de l’antic Hospital de Santa Maria, l’actual IEI, el convent del Roser i l’edifici del Casino.

En definitiva, el Morera és un projecte de ciutat que ha de fer-la créixer culturalment i que també hauria de causar impacte sobre la rambla Ferran, que, tal com es pretenia en el mandat anterior, s’apostava per convertir-la en un espai obert a la cultura en el marc d’un Centre Històric amb vocació d’exercir de territori creatiu. Així ho entenem els i les socialistes i, per aquesta raó, exigim que siguin responsables. Passin a l’acció, paer en cap i membres de l’equip de govern. Perdre les ajudes per al Morera només el condemna a eternitzar encara més la seva fràgil situació. Actuïn i procurin fer-ho abans que sigui massa tard.