Així, no

El passat dijous dia 30 de gener, el ple municipal de l’ajuntament de Balaguer no va aprovar una moció que rebutjava el tancament de l’escola Àngel Guimerà de la capital de la Noguera. I no es va aprovar pels vots contraris del grup municipal d’ERC, que és qui governa la ciutat. És molt xocant, si més no, aquest resultat, si tenim en compte que fa pocs dies, davant d’una situació molt semblant a Lleida, el paer en cap va intervenir de manera decisiva per evitar el tancament de l’escola Cervantes proposat pel Departament d’Educació. Resulta inevitable comparar ambdós casos quant a la gestió del primer edil, i és també inevitable constatar que es tracta de casos molt semblants: centres educatius d’Infantil i Primària de llarga trajectòria, ubicats en els respectius centres històrics de totes dues ciutats, que compleixen una funció social fonamental envers el seu entorn i que de fa anys que estan fortament segregats. Tenim, doncs, que a Lleida l’ajuntament esdevé decisiu per aturar el tancament i, en canvi, a Balaguer es fa el contrari. Costa d’entendre.

Tanmateix, més enllà d’aquesta contradicció, estem convençuts que tancar una escola pública mai no és cap bona notícia, i en qualsevol cas no és la solució per combatre i arribar a erradicar la segregació escolar, que representa al nostre parer una de les tres grans problemàtiques del sistema educatiu català juntament amb l’infrafinançament crònic i la involució democràtica en la gestió dels centres educatius.I és que pot ser pitjor el remei que la malaltia, aquesta mal anomenada solució. Perquè cap barri no pot perdre l’única escola que assegura l’escolarització de tots els infants, menys encara si compleix la funció social que és reconeguda en aquests casos. El Pacte contra la Segregació Escolar signat el curs passat arribà tard però contempla diverses mesures que cal implementar per combatre aquesta xacra. Aquest combat no pot passar de cap manera pel tancament de centres públics, sinó per posar en pràctica mètodes i recursos que en altres indrets del territori han donat resultats positius. És qüestió d’estudiar-ne la viabilitat, en aquest cas a les nostres comarques, entre tots els agents implicats en el fet educatiu i, en qualsevol cas, gestionant de manera transparent, dialogada i compartida una situació que és complexa però a la qual s’ha arribat a conseqüència d’unes determinades polítiques educatives que no tenien com a prioritat la defensa de l’educació pública.

Una educació pública i de qualitat que ha de ser la columna vertebral del sistema educatiu de qualsevol país modern, just i democràticament avançat. Perquè és la de tots i totes. De la mateixa manera que l’escola Cervantes no es tanca, l’Àngel Guimerà de Balaguer, tampoc.