8-M, molt més que un moviment

Les dones no som solament un col·lectiu, som la meitat de la població, i la societat no ha d’acceptar que la meitat de la seva població pateixi discriminació. Per això, el 8 de març totes i tots estem cridats a manifestar el nostre ferm compromís amb les dones, amb la defensa dels nostres drets i amb les polítiques feministes. Però el que cal tenir clar és que ningú reparteix carnets de feminisme: qui és feminista ho és i nosaltres, les i els socialistes, ho som. Hi ha una realitat objectiva: les dones només hem avançat en drets amb governs liderats pel feminisme socialista.

El 28 de febrer passat el ple de l’ajuntament de Lleida va rebutjar una moció presentada pel PSC per formar part de la Xarxa de Ciutats Lliures de tràfic de dones, nenes i nens destinats a la prostitució. ERC, JXCAT i Cs hi van votar en contra. Les socialistes considerem que l’explotació sexual és violència de gènere i una forma d’esclavitud i no pas un treball que cal regular perquè, no ens enganyem, entre un violador i un putero tan sols hi ha una diferència: els diners, sigui quina sigui la quantitat.

Si considerem que la prostitució pot ser regulada, cal que la integrem en l’economia de mercat? És una alternativa acceptable per les dones? Fins i tot per les dones que tenim més properes? Ens referim a la teva amiga, la teva filla, la teva mare, la teva germana... Si es regula la prostitució es dona suport al control patriarcal, ja que la prostitució confirma que la funció de les dones és estar al servei sexual dels homes i ho normalitzem com una opció per a les pobres, ja que està demostrat que la prostitució té una relació directa amb la feminització de la pobresa. Si socialitzem la prostitució, com es podrà educar per a la igualtat homes i dones? Una societat on les nenes sabran que en el seu futur poden ser prostituïdes o que el seu futur passa per estar al servei dels homes. I els nens, volem que pensin que poden pagar per tenir l’atenció, el temps o el cos de les dones? És això el que volem per al futur de les nenes i nens de la nostra societat? Volem una societat que requereix canvis estructurals que aportin una transformació social real, amb la mirada posada en els objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030.

Les socialistes i els socialistes defensem el moviment abolicionista; nosaltres volem canviar el destí d’aquestes dones i homes que es troben immersos en la prostitució. Això vol dir perseguir les màfies. Cal anar a l’arrel del problema, que és la vulneració dels drets humans; volem que els drets de les dones deixin de ser drets de segona, volem transformar la mentalitat dels homes que encara tenen la imatge de la dona com a objecte sexual, volem imaginar un món sense prostitució. Un dels himnes per a la pau mundial, escrit per Yoko Ono i interpretat per John Lennon, deia: “Imagine no possessions, I wonder if you can.” Podem imaginar un món sense prostitució? Podeu pensar que som uns somiadors (You may say I’m a dreamer), però no som els únics somiadors (but I’m not the only one). El manifest socialista parla de generacions de dones que han lluitat amb valentia i determinació per la llibertat. El masclisme és incompatible amb la democràcia, la llibertat i les igualtats reals. L’amenaça de la ultradreta qüestionant els drets de les dones ha de tenir una resposta contundent als carrers.

Volem fets, no paraules. Cal avançar cap a una societat més justa i igualitària. Sense descans. Perquè sense feminisme no hi ha futur, i sense igualtat no hi ha democràcia. Som lliures per decidir, per pensar, per fer i per dir. Contra els atacs masclistes, polítiques feministes.