Parlem clar

Tots plegats estem aprenent a viure amb la incertesa. Per començar, hem descobert que no disposem de prou informació per eliminar-la, som vulnerables i ni tan sols els estats contemporanis són autosuficients. En una entrevista publicada diumenge, el filòsof Daniel Innerarity afirmava que estem redescobrint la nostra fragilitat i la nostra vulnerabilitat. Tanmateix, no som una societat sense capacitat de resposta i la mesura més important que podem prendre és un confinament el més estricte possible de tota la població per trencar la cadena de contagis (i morts) pel Covid-19. El civisme i la solidaritat amb què l’afronteu la gran majoria dels lleidatans i les lleidatanes és admirable. Sóc conscient dels sacrificis que suposa, dels costos que està tenint i tindrà, i de les dificultats que us planteja. Si no fos imprescindible, no la imposaríem ni l’elogiaríem tan intensament.

Des de la Paeria hem anat fent públiques les mesures que preníem: el tancament de les oficines i l’arrencada del teletreball; la suspensió de totes les activitats, espectacles i obres; la reducció del transport públic; el tancament de parcs i jocs infantils; i, sobretot, el reforç dels serveis socials, de la seguretat i de la protecció civil, amb el suport d’una xarxa espontània d’iniciatives solidàries que demostren la capacitat d’autoorganització de la societat lleidatana. Els serveis bàsics (llum, electricitat, energia, via pública, serveis funeraris i cementiri, distribució d’aliments i de productes farmacèutics, etcètera) funcionen correctament. Hi afegim ara la suspensió definitiva dels mercats a l’aire lliure, el tancament de les fonts públiques i l’obertura d’un banc de sang temporal a la Llotja, per compensar la davallada de les donacions i de les reserves. A més, millorarem el protocol de neteja i desinfecció de carrers, i actuarem especialment en determinats punts de risc.

A fi de concentrar tots els esforços de la Paeria en la lluita contra la pandèmia i en la salvaguarda de la vida i la salut de la ciutadania, ahir vam aprovar una reestructuració del govern municipal per centrar-nos en la gestió d’aquesta emergència sanitària i també econòmica i social. Hem englobat l’activitat de totes les àrees dins els següents àmbits: Salut; Finances i administració; Serveis bàsics; Seguretat, i Logística i voluntariat, coordinats i dirigits des de l’alcaldia. També estem preparant mesures per ajudar la ciutadania a fer front als seus deures tributaris. Dins el marge que permet la situació de les finances municipals (per primer cop en la història de Lleida, l’exercici 2019 es va tancar amb un dèficit de 10.865.540 € i arrosseguem un deute financer de 175 milions d’euros) s’aprovaran ajornaments dels terminis de pagament i s’oferirà el fraccionament dels imports, fins al límit màxim permès per la llei i sense aplicar interessos.

Més enllà dels efectes letals del coronavirus, hi ha les conseqüències socials i econòmiques que se’n deriven. Com més ens costi aturar aquesta pandèmia, més tardarem a recuperar-nos. Per això, la nostra prioritat és assegurar el confinament per frenar el contagi, perquè la devastació no sigui irreversible i perquè Lleida pugui continuar garantint oportunitats vitals i professionals als seus ciutadans i ciutadanes. Després de la crisi de l’11-S i de la del 2008, la que s’insinua actualment només la podrem afrontar amb un esforç internacional coordinat. L’única forma de protegir i reactivar la nostra economia passa per l’adopció d’accions immediates i a gran escala, per part de la Generalitat, del govern de l’Estat i de la Unió Europea, i mesures que arribin sobretot a les butxaques dels treballadors, autònoms i petits i mitjans empresaris damnificats.

Cap ajuntament en solitari –menys encara, el nostre– no està dotat de la musculatura econòmica imprescindible per afrontar aquest repte. Hem de ser sincers i hem de ser realistes.

Finalment, apel·lo a totes les institucions supramunicipals perquè posin en marxa un pla de xoc social per “rescatar” les persones i les famílies, a curt termini. També apel·lo a la responsabilitat de la nostra societat i de les seues forces polítiques, sindicals i socials en la construcció d’una política econòmica transformadora, menys especulativa i més centrada en les necessitats de les persones. Una economia que respecti els límits materials del planeta i elimini la dependència dels combustibles fòssils; una economia, en definitiva, en què les institucions financeres estiguin al servei de l’economia productiva i reproductiva.

Continuem assegurant que ens en sortirem, però és igualment obligat advertir dels reptes que ens esperen. Tenim –també a Lleida– els ingredients humans, institucionals i organitzatius necessaris per superar aquesta crisi, aquesta gran prova per al nostre sistema de valors, però aquesta és només la primera de les proves que haurem d’afrontar.