Un nou panorama

Una de les moltes reflexions que aquests dies segurament heu fet ha estat que després d’aquesta crisi que sembla un malson, la del Covid-19, el món se situarà davant un nou panorama. El món, a gran escala, i també els nostres petits mons, els de les nostres vides i, per descomptat, els de les nostres ciutats o pobles.

Hem escoltat també que de tot això en sortirem reforçades i reforçats i que tindrem visions diferents a les que teníem fa justament tres setmanes. Ens cal fortalesa per superar la malaltia, per superar el dol d’aquells que ens han deixat, per superar els efectes d’un confinament mai viscut. Ens caldrà fortalesa i política de molta alçada perquè el nou panorama al qual ens enfrontarem presentarà reptes mai viscuts, sense precedents, que tindran per objectiu respondre a les necessitats de totes i tots els ciutadans.

D’entrada, les mesures per pal·liar els efectes del Covid-19 han de ser d’aplicació real perquè no s’entén que tot hagi quedat paralitzat i que el calendari fiscal segueixi sent implacable: principi de mes, dia de cobrament d’impostos i taxes. No s’entén. Cal actuar per tal que ningú es quedi enrere en tota aquesta gran crisi. Mesures reals, d’aplicació immediata i no només de paraula. Més fets, acompanyats de paraules, sí, però sobretot més fets.

El repte és majúscul. Potser és el repte de més alçada a què s’ha enfrontat el món i naturalment, també els petits mons, les nostres ciutats. Lleida ha de protegir els sectors que l’han fet créixer i l’han convertit en la ciutat que tenim avui dia. Lleida ha de protegir les persones que cuiden de les altres persones, aquesta és la prioritat ara, però cal pensar una mica més enllà, i la protecció també ha d’arribar als i les empresàries, autònoms i pimes perquè puguin tornar a arrencar quan tot això passi, que els treballadors i treballadores afectats pels ERTO tinguin algun input positiu en tota aquesta situació. Cal facilitar les situacions de vida a cada ciutadà, perquè cadascú de nosaltres viu de forma diferent. Ningú pot quedar enrere en tot això. Aquesta ha de ser la norma a què hem d’obeir tots els servidors públics. I no ho dic jo, ho diuen els objectius de desenvolupament sostenible, els ODS i l’Agenda 2030. Segons l’actual Secretaria d’Estat d’Assumptes Exteriors i per Iberoamèrica i el Carib del Govern d’Espanya, la periodista Cristina Gallach, treballar perquè ningú quedi enrere és “la més noble de les tasques”.

Aquests dies de confinament, des del grup socialista seguim treballant per tal d’aportar, sumar i fer més propostes sobre mesures que puguin pal·liar els greus efectes de la crisi sanitària i econòmica que ens ha tocat viure. Un seguit de mesures fiscals que se subjecten en la idea d’eximir impostos i taxes mentre duri l’estat d’alarma. Ajornar el pagament no ens sembla suficient tenint en compte la gravetat de la situació, i per això nosaltres fem un pas més enllà. No hi ha més opció que respondre de forma valenta i d’acord amb les necessitats de l’empresariat i dels autònoms i autònomes de la nostra ciutat. Des d’aquest punt de vista, els i les socialistes seguirem aportant propostes, mesures i iniciatives que vagin en favor de preparar-nos perquè, quan tot això s’acabi, el nou panorama ens agafi preparades i preparats perquè el motor social i econòmic arrenqui novament cap a un futur de progrés i justícia social.

Ens queden dies per endavant que no seran fàcils, hem ajornat viatges, a llarg i a curt termini, hem ajornat trobades familiars i també amb els amics. S’hauran d’ajornar celebracions i festes, i penso molt en el mes festiu de Lleida per excel·lència, el mes de maig. Sant Anastasi serà enguany molt diferent i, potser, el que caldria contemplar és que tot allò que hauríem destinat a festes i al gaudi popular, potser caldria destinar-ho a ajudes econòmiques per a la compra de material necessari per als nostres sanitaris i per a totes aquelles persones que estan a primera línia aquests dies, o, per què no, a la investigació. A Lleida s’investiga i es fa des de l’Institut de Recerca Biomèdica. Gràcies també a tots aquells que lluiten amb els ulls posats en les provetes i els microscopis. Tot i que no siguin les 8 del vespre, vagi per endavant l’aplaudiment a totes aquelles persones que aquests dies són al peu del canó en aquesta lluita global. Una lluita que estic convençut que junts vencerem.