COLABORACIÓN
Temps estranys, moment per repensar-nos
La crisi del coronavirus ens ha dut a una situació desconeguda. La nostra quotidianitat s’ha vist alterada, de cop, dramàticament per a moltes persones, a nivell global... Davant el sotrac, esperem tornar a la normalitat. La normalitat de sortir de casa, trobar-nos i tocar-nos. Però no a la normalitat del dia abans del coronavirus. Perquè fa molt que sabem que el que teníem abans del coronavirus no era normal. Fa temps que sabem que el nostre planeta, la nostra salut, la nostra vida en comú, la política, l’economia... no funcionen amb normalitat.
Al Comú de Lleida ja sabíem que feia falta un canvi de rumb també a nivell local: sabíem que la Paeria i la gestió municipal necessitaven un reset molt difícil de gestionar amb la caixa més que buida heretada. Ara, aquest canvi de rumb és encara més ineludible. Per això volem fer de la necessitat, virtut, i reforçar la nostra tasca al govern i a la societat aprenent i fent nostre el que ens crida aquesta crisi:
1. La prioritat és la vida, la gent: des de les àrees de responsabilitat que ens corresponen i amb les màximes complicitats polítiques, institucionals i, sobretot, socials, ens comprometem a treballar perquè l’ajuntament activi totes les seves eines i l’exigència i col·laboració amb les altres administracions per fer front a la crisi sanitària i, sobretot, a la crisi econòmica i social, que és on tenim més competències. Els serveis socials, habitatge, promoció empresarial i treball, l’atenció ciutadana i administració electrònica han de treballar de forma ambiciosa i coordinada en l’atenció a les necessitats de la gent.
2. La producció local, l’autoorganització i la cooperació són imprescindibles: aquests dies hem comprovat la potència d’aquests circuits de proximitat: la xarxa de voluntariat afegida a tot el voluntariat del tercer sector que ha seguit al peu del canó; noves iniciatives entorn el consum de proximitat, augment de l’interès per la producció local; iniciatives de col·laboració de la universitat i les empreses locals per innovar i abastir de materials necessaris el sistema sanitari... L’ajuntament ha de ser còmplice d’aquestes xarxes de proximitat, hi ha de col·laborar. S’ha d’actualitzar el concepte de participació i treball en obert perquè ajuntament i societat civil es potenciïn mútuament en objectius de bé comú. Cal revisar la contractació pública amb criteri social, ambiental i laboral per reforçar el teixit del tercer sector i l’economia social i solidària, amb qui compartim la idea de posar la vida en el centre.
3. La despesa pública és una inversió que massa sovint no s’ha fet on tocava. S’ha de gastar bé, en bé comú. Les estretors de les finances de la Paeria ens exigeixen filar molt prim, encertant en les prioritats. Per a nosaltres, la prioritat serà aquesta inversió en vida: volem un pla de xoc (que no pot ser només de l’ajuntament) per atendre les necessitats més bàsiques, amb la defensa d’una renda bàsica universal i ajuts suficients a treballadors, autònoms i empreses amb dificultats. Hem de revisar els contractes de prestació dels serveis públics per ajustar-los en cost, en servei i en control públic, per donar compliment no als objectius de benefici d’uns pocs, sinó a les necessitats de la ciutat.
4. Hem d’aprendre a viure en més harmonia amb l’entorn: la sobreexplotació del planeta i un model basat en energies i transport contaminants és insostenible pels problemes climàtics i de salut que comporten. No podem esperar més per definir el model de ciutat que volem. Una ciutat moderna que es redissenyi des dels paràmetres de la vida sostenible, implicant en objectius comuns totes les forces vives de la ciutat, dotant de contingut l’àrea de Model de Ciutat creada com a eina de transversalitat entre Urbanisme, Mobilitat, Horta, Transició Ecològica i Promoció Empresarial.
Aquesta crisi també ens recorda la dificultat de trobar en la política el punt prudent entre la crítica i la col·laboració, la confiança i la denúncia, la discrepància i l’acord. Ho hem vist a tots els nivells, des de la UE fins a l’ajuntament. Seguirem intentant trobar aquest punt d’equilibri en la nostra participació, lleial però exigent, en el govern d’Entesa, a la Paeria i a la Diputació.
Al Comú de Lleida aquests quatre grans objectius ens semblaven ja prioritaris per construir una altra Lleida possible. Ara ens semblen imprescindibles per trobar una sortida a la crisi que situï la ciutat i la Paeria en la nova normalitat que ens fa falta.
Estem convençudes que, malgrat les diferències entre els grups polítics, aquests objectius poden ser àmpliament compartits, a govern i amb l’oposició. I el més important: amb la societat de Lleida.