Coronavirus i Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) (3)

La pandèmia del coronavirus ens està portant no només un greu problema de salut mundial de colossals proporcions sinó també una frenada econòmica sense precedents, de conseqüències incalculables i que comporta el tancament de moltes empreses i negocis i molts treballadors a l’atur (per ara 260.000 empreses i uns 1.700.000

treballadors afectats).

Per fer front al coronavirus i amb l’objectiu de pal·liar les conseqüències laborals que pot comportar aquesta situació econòmica, el Reial Decret llei 8/2020 de mesures extraordinàries, per fer front a l’impacte econòmic i social del Covid-19, ha establert, entre altres mesures, una de gran importància, com la de l’Expedient Temporal de Regulació de l’Ocupació (ERTO) i que servirà per evitar que una situació conjuntural com l’actual tingui un impacte negatiu de caràcter estructural sobre la feina, intentant alleugerir els costos laborals, reduir el treball de les seves plantilles, suspendre temporalment els contractes de treball i rebre la bonificació de la quota de la Seguretat Social dels treballadors afectats.

Moltes petites i grans empreses han demanat, o estan a punt de fer-ho, un ERTO, entre aquestes, Iberia, Decathlon, El Corte Inglés, l’Atlètic de Madrid, l’Espanyol i també el poderós FC Barcelona, perquè els ajustos econòmics també arriben al futbol professional amb l’objectiu de salvar els comptes dels clubs. Concretament, el Barça serà uns dels primers equips esportius europeus que presenti un ERTO per motius de reducció de jornada (és un dels clubs que més paga en salaris de tot el món) i que esquitxaria els jugadors professionals (per part de la directiva se’ls demana la rebaixa dels sous del 70%). També el Força Lleida presenta un ERTO, entre altres clubs de Lleida.

Però, què és un ERTO? És una autorització temporal per suspendre els contractes de treball durant un temps determinat, és a dir, que les empreses i autònoms poden prescindir durant un temps dels seus empleats quedant exempts del pagament de la nòmina. Però l’ERTO pot ser de dos classes: per força major o per causes econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció. És molt important la diferenciació perquè la norma 8/2020 bolca tots els seus beneficis en aquest moment de crisi al tipus de força major. La norma, en aquest cas, acull la majoria de supòsits que es poden presentar en un moment de crisi com el que estem vivint: empreses que puguin acreditar unes pèrdues d’activitat a conseqüència de pandèmia, entre altres.

En realitat l’ERTO, com a eina laboral, s’està convertint en un salvavides de milers d’empreses afectades per l’aturada econòmica. És un reajustament temporal de la plantilla, bé a través de la suspensió de contractes o d’una reducció de la jornada. La finalitat de la norma és la d’evitar els acomiadaments, que és l’instrument més dur i dramàtic, en mans dels empresaris. Durant el temps que duri aquesta crisi, les empreses tindran prohibit acomiadar tant per raó de força major com per causes econòmiques. Però, si s’arrisquen a fer-ho, el jutge podria declarar d’improcedència l’acomiadament i la indemnització s’elevaria a 33 dies per any treballat (en lloc dels 20 dies). S’intenta evitar, per tant, que durant aquest procés del coronavirus s’acomiadi els treballadors. Per altra part, el Govern suspèn també la durada de les relacions laborals de caràcter temporal mentre duri el període d’excepcionalitat. L’RD 8/2020 condiciona els seus avantatges al compromís de l’empresa a mantenir l’ocupació durant sis mesos, és a dir, quan es torni a la normalitat i es recuperi l’activitat de les empreses. No es pot fer un ajust per la porta de darrere.

Els Expedients de Regulació d’Ocupació poden incloure no només els empleats en actiu i socis corporativistes, sinó també els treballadors en excedència i becaris. També s’inclourien tots els que estan de baixa per incapacitat temporal o de maternitat o paternitat (no els afectaria la mesura fins que presentin l’alta mèdica o finalitzi el període de descans per maternitat o paternitat). Tots ells continuarien vinculats a l’empresa perquè les relacions laborals queden en suspens però no s’extingeixen. Durant el temps de la suspensió, els treballadors tenen reservats els seus llocs de treball i les seves condicions laborals no presten la seva força del treball, però tampoc cobren els seus salaris de l’empresa, ni generen dret a pagues extraordinàries ni vacances durant el temps que romanen fora dels seus llocs de treball. Amb l’Expedient de Regulació l’empresa no està obligada a complementar les prestacions per desocupació, a excepció d’un acord contrari. L’empresa, d’acord amb l’article 24.1 del Decret 17 de Març, quedarà exonerada de l’abonament de l’aportació empresarial prevista mentre duri el període de suspensió de contractes, sempre que l’empresa tingui menys de 50 treballadors; si tingués a càrrec seu 50 empleats o més, l’exoneració de l’obligació de cotitzar arribaria al 75% de l’aportació empresarial.

Quina seria la prestació per a atur? Estaria en funció de la mitjana de les bases de cotització que el treballador ha tingut en els 180 dies immediatament anteriors a l’ERTO. Durant els primers sis mesos la quantia de l’atur equival al 70% de la base reguladora. A partir del setè mes, cobraran el 50%. Però s’ha d’assenyalar que hi ha unes quantitats màximes i mínimes en funció de les càrregues familiars. Per tant, per més que s’hagi cotitzat, la prestació de l’atur té fixats uns topalls.

Un empleat pot treballar durant la suspensió del contracte? Rotundament, sí, però el treballador perdria la prestació a la qual té dret. Al signar un nou contracte, desapareixeria el vincle laboral amb l’antiga empresa i la durada de la prestació arribaria fins a la finalització de suspensió del contracte laboral anterior. Un empleat té dret a cobrar l’atur encara que no tinguin la cotització mínima? Rotundament, sí. Podrien cobrar l’esmentada prestació encara que no tinguin el període mínim de cotització exigit. I, a més a més, el temps que estiguin percebent l’atur per aquest motiu no comptarà als efectes de consumir els períodes màxims de prestació establerts.

Una última pregunta, que per ara no té resposta, és que si després de l’allau sense precedents d’ERTO, que estan col·lapsant els serveis públics d’ocupació, quant trigaran els treballadors que ja estan en l’atur a percebre la prestació per desocupació? Fins al 10 de maig? Podran suportar els empleats tant de temps sense cap mena d’ingrés?