Central!

En aquestes setmanes de recentralització decretada pel govern central, tota acció ideada o projectada pels governs autonòmics manca de capacitat resolutiva. La Generalitat volia tancar tot Catalunya per prevenir els contagis, i ho necessitava, en veure que els displicents governs de Madrid (comunitat i ciutat) permetien que la gent es mogués i constatant-ne els desastrosos resultats. Li van dir que no podia aïllar Catalunya. La Generalitat actualment és com si no tingués comunitat pròpia... Fa molt poc la Generalitat proposà una mesurada sortida dels nens fora dels pisos, per fer un tomb al dia, acompanyats i mai lluny de casa. Des de Madrid el ministre de Sanitat va sortir de seguida al pas i amb un to bastant enèrgic va recordar que qualsevol mesura que vulguin emprendre les autoritats autonòmiques necessita el permís de Madrid. Les paraules del ministre foren: “El govern central dirà qui i quan ha de sortir.” I ho van fer així; hores després de negar la mesura a Catalunya el govern central l’anunciava per a tots els territoris.

La paraula central centra tots els afanys del govern central. A Madrid es troben realitzats si manen i prohibeixen. És privilegi de la centralitat i alhora és la seva meta. La Puerta del Sol és el centre no de Madrid, sinó d’Espanya, és el quilòmetre zero, d’on parteixen les carreteres principals, i de poc li anirà que el Corredor Mediterrani no surti de Madrid. Centre, centre i centre, i omplim el ventre. Centre equival en la mentalitat dels centrals a aprofitar tota circumstància per retenir o recuperar domini. El virus els ha vingut a la mida. Quan acabi l’episodi de la pandèmia, tornarà la desitjable elasticitat de relacions entre autonomies i poder central? Ho hem de veure.

La capital del regne se situa a Madrid, ciutat que entre quasi totes és l’única capital d’un Estat europeu que es troba precisament al centre geogràfic. Itàlia, França, el Regne Unit, Alemanya, Grècia, Irlanda (també l’Ulster), Dinamarca, Holanda, Suècia, Finlàndia, Eslovàquia, Hongria, Romania, Bulgària, Àustria, Suïssa, totes tenen la capital no pas al centre del país. Al nord d’Àfrica també el Marroc, Tunísia i Algèria les tenen excèntriques. Espanya té la capital al bell mig. Total centralitat. Premi gros de la rifa de la Història.

M’imagino els satisfets governants centrals comprovant cada dia que Madrid encara és al centre. Amb aquesta certesa, amb aquesta punta central del compàs, és molt deduïble que Madrid vagi traçant cercles conservant la providencial centralitat i fent que tothom giri al voltant.

No altra cosa feia el domador del circ, conservant el centre de la pista, proveït d’un llarg fuet amb el qual mantenia a ratlla els tigres i lleons, tots posats entorn en cercle. Ell, el domador, des del punt central, deia quan s’havien de moure i quan s’havien de quedar quiets.