La RAMC a propòsit del Covid-19 (i II)

La majoria de constitucions democràtiques estableixen que “tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral”, en un intent d’establir una garantia ètica, amb suport jurídic, de no transgredir el principi d’igualtat d’oportunitats en rebre atenció mèdica: sense consideracions d’origen, edat, sexe o nivell social. Paral·lelament, els codis de deontologia mèdica obliguen el metge a prestar atenció preferent a la salut del pacient sense interferències religioses, ideològiques, econòmiques, de raça o condició social, ni pel temor d’un possible contagi del professional sanitari. Però alhora, ha de ser prioritària la protecció d’aquest, entre altres raons per no minvar els recursos imprescindibles per atendre els pacients, protecció que ha estat clarament insuficient durant l’actual pandèmia pel SARS-CoV-2 en molts països, també a Espanya, que ha comportat de moment més de 30.000 sanitaris contagiats i ha causat la mort d’almenys 35 professionals en actiu. El distrès respiratori (fracàs pulmonar resultant d’una reacció immunològica exagerada davant del virus) és una situació clínica infreqüent en els infectats, però greu, amb elevada mortalitat, i és en aquests pacients en què està indicada la ventilació mecànica a les unitats d’intensius. La situació de pandèmia pot dur en ocasions a un desequilibri entre necessitats de ventilació mecànica i recursos disponibles. Cal fer tots els esforços que calgui per incrementar-los, però si no fos possible, la solidaritat entre hospitals és absolutament crucial per prioritzar el bé comú per sobre de l’individual. Però, quan fracassin tots els esforços, és necessari i lícit haver de prioritzar els pacients que requereixen ventilació mecànica sobre la base del principi de justícia, amb protocols que contemplin unes regles que ajudin el professional a prendre decisions justes i transparents, però tenint en consideració les circumstàncies individuals de cada pacient. Per a aquest professional pot ser tan angoixant no tenir cap protocol com estar limitat a uns criteris generals que pot considerar en un cas concret poc ètics i fins i tot injustos. Quan sigui el cas d’aquestes darreres circumstàncies, és molt convenient requerir l’opinió el més consensuada possible entre el personal mèdic i/o d’algun/s representant/s del Comitè d’Ètica Assistencial.

Un altre aspecte fonamental que cal tenir en compte, i sobre el qual els experts ens posen en alerta, és que el confinament de la població davant d’una epidèmia com la d’ara mateix requereix una decidida estratègia amb l’adopció de mesures, quan es consideri que l’aïllament pot ser aixecat, per “maximitzar-ne l’eficàcia”. Urgeixen mesures actives per evitar l’aparició d’un possible segon brot. Un estudi internacional conclou que cal combinar polítiques de contenció passives amb d’altres més agressives. Sense cap dubte, es refereixen a actuacions com la realització de proves de diagnòstic a gran escala, l’aïllament de persones amb símptomes i la identificació dels seus contactes. Per fer front als rebrots que es puguin desencadenar, cal afavorir la resposta immunitària, i per això és imprescindible disposar de vacunes i de tractaments a més d’aquelles mesures preventives que han de ser el pilar bàsic de la lluita contra qualsevol malaltia d’origen infecciós. I ara tenim davant nostre un nou repte: afrontar de manera prudent i amb la màxima seguretat el desconfinament. Aquest ha de ser un procés gradual, en funció del nivell de risc de cada grup de població i de cada àrea geogràfica, i cal que estigui en constant avaluació per prevenir, en la mesura del possible, un potencial nou brot.

Així mateix, considerem inqüestionable poder comptar amb un pressupost que permeti: 1) disposar d’una sanitat moderna, forta i adequada en la capacitat de resposta i flexible davant de les noves necessitats que exigeix l’atenció de la salut de les persones; 2) establir un sistema de prevenció adequat a la nova realitat tenint especialment en compte els grups de risc, com poden ser les persones grans i els infants, entre d’altres i 3) incentivar la investigació en vacunes, sèrums, tractaments i models de predicció de malalties infeccioses d’una manera seriosa i honesta amb estudis epidemiològics basats en l’evidència científica.

Des de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, volem també deixar constància que és de justícia reconèixer la tasca d’entrega absoluta del personal sanitari (mèdic, d’infermeria, auxiliars i d’altres), que sense distinció d’especialitat ni categoria professional s’ha bolcat de forma exemplar en l’ajuda als pacients posant en perill la seva pròpia salut i fins i tot la vida. Al seu costat, i en el seu quefer diari, la tasca dels veterinaris ha permès assegurar des de l’atenció i tractament dels animals de companyia a la producció d’aliments i el seu control sanitari. També cal remarcar la tasca de la indústria farmacèutica i dels farmacèutics, que en la producció i distribució de fàrmacs són imprescindibles per mantenir i millorar la salut i que exerceixen un paper insubstituïble. La llista d’agraïments seria interminable: policia i forces de seguretat, taxistes, venedors, agricultors, comunicadors, personal dels serveis de neteja i de desinfecció i un llarg etcètera de tasques imprescindibles perquè al costat del personal sanitari sigui possible atendre les víctimes de la pandèmia i tota la població en general. Menció també especial als investigadors, que amb el seu treball incansable aporten esperança en la recerca de 4 possibles solucions. Assajant nous i vells fàrmacs (com a profilaxi pre-exposició, tractament o profilaxi postexposició) o proposant noves possibles vacunes, ja en fase d’estudi clínic en alguns casos i que permetran confrontar els nous coronavirus del futur. S’esperen alguns resultats abans de final d’any. I, en darrer lloc, però no per això menys important, l’agraïment a tots els ciutadans, ja que sense la seva col·laboració i conscienciació no és possible vèncer la pandèmia originada pel SARS-CoV-2, que ha vingut a modificar la nostra rutina i a demostrar-nos que, realment, no hi ha enemic petit.

En definitiva, quan la pandèmia estigui controlada començarà una gran tasca que requerirà probablement canviar o adaptar algunes de les prioritats, amb efectes sobre com entenem la sociabilitat, l’economia, la cura de les persones grans i molts altres aspectes que s’hauran de revisar. Però no podem perdre l’esperança que aquests canvis ajudin a fer un món molt millor.

Estem ben convençuts que amb la col·laboració honesta de tothom, polítics per una banda i científics, professionals i la societat civil per l’altra, ho aconseguirem!