Confinada visita nocturna a la Seu Vella

Aquest 11 de maig ha estat un dia més de la llarga llista de dies estranys que estem vivint en aquest increïble 2020... No cal dir que la Covid-19

és la raó de no tenir Festes de Maig a Lleida, ni cap altra festa del superfestiu cinquè mes de l’any; després d’una Setmana Santa anodina i un Sant Jordi en línia, entre altres grans pèrdues de la nostra rutina habitual, però el confinament ens ha obligat a aquesta nova realitat que estem vivint plegats.

Des de fa una vintena d’anys, l’Associació Amics de la Seu Vella organitza visites nocturnes a la Seu Vella, en col·laboració amb el Departament de Cultura primer i amb el Consorci del Turó de la Seu Vella després. La primera fou l’any 1999 per tal de commemorar les Jornades Europees de Patrimoni. L’èxit de la convocatòria, coincident amb les Festes de la Tardor, ens va animar a fer-la també per la Festa Major i de seguida fent-la coincidir amb el castell de focs artificials. D’aquesta manera hem aconseguit que ja sigui una convocatòria clàssica dels programes de festes de la ciutat en el seu darrer dia. A les vuit del vespre animem la gent a pujar al monument i a fruir durant una llarga hora i mitja d’una explicació guiada de la història, de la bellesa i dels excepcionals valors patrimonials del nostre emblemàtic conjunt monumental, de la mà d’especialistes reconeguts i la seva peculiar col·laboració en el recorregut vespertí. Sempre acaba la visita poc abans de les 22 h i així tothom pot gaudir de l’espectacle pirotècnic que marca el final de la festa.

La idea de fer aquesta activitat va resultar d’un doble motiu. Per una banda, el desig que la Seu Vella tingués el seu espai en el programa festiu, habitualment oblidada de la gresca que es vivia als seus peus, cosa que darrerament ja ha estat superada per l’afegitó d’altres activitats de més entitats. Per l’altra banda, volíem canalitzar un costum atàvic de molta gent que pujava de manera espontània a lo Castell per gaudir dels sempre atractius focs artificials, tot donant l’opció de poder repassar la singularitat del conjunt monumental i a més poder veure l’espectacle de coets des d’un lloc tan especial com el claustre de la Seu, al qual es va afegir després l’esplèndida terrassa del Castell del Rei i en pla experimental molt darrerament el mateix campanar.

Enguany, però, tot i que la visita hauria estat modificada per les necessàries obres que s’estan fent, haurem de conformar-nos amb una visita virtual, des de casa. Recordem per tant que en el nostre guiatge parlaríem de l’estranya buidor del darrer temple romànic catedralici, que manté fins al segle XIV el gust per aquest estil secular amb la difusió de portalades peculiars en allò que coneixem com a Escola de Lleida. Sense oblidar els capitells, com els de Sant Jaume; les pintures murals i la llegenda del Sant Drap; les sumptuoses capelles i la tomba del rei Alfons el Benigne... El meravellós i sempre sorprenent claustre, majestuós, en situació atípica amb una galeria oberta a la ciutat; amb la magnífica Porta dels Apòstols i la simpàtica llegenda de la Verge del Blau. Acompanyats pel toc horari de la Silvestra i de la substituta de la Mònica cada quart, des de dalt de l’emblemàtic campanar, l’únic element que no ha perdut mai la seva funció des que fou bastit al segle XV, ja que la resta de la catedral recordem que fou convertida en caserna des del 1707 fins al 1948. Quarter d’una impressionant i poc reconeguda ciutadella que l’envolta i li dóna total singularitat per haver-se fet on era el barri noble de Lleida, el de la Suda. Dalt de tot el turó, les restes del Palau Reial, que patí el seu nou destí com a polvorí amb les explosions del 1812 i 1936, i que gairebé feren oblidar el seu important passat: retir del darrer califa cordovès Hixem II; marc del casament de Ramon Berenguer i Peronella, tot començant així la Corona d’Aragó; la signatura del Pariatge d’Andorra, de la Querimònia d’Aran i del reconeixement del Castell de Cetines o Acròpolis d’Atenes com “la plus joia que al mon sia”...

Sempre faltava temps per aprofundir en la gran història del nostre gran Tossal, però els visitants s’emportaven l’alegria d’haver conegut una mica millor el nostre emblemàtic conjunt monumental i després gaudien dels sempre semblants però a la vegada diferents focs de colors i de so!

Enguany, aquest Sant Anastasi ens haurem de conformar a recordar d’altres trobades, esperant poder fer una visita real aviat. Malauradament alguns no podran ja ser-hi, com el recentment traspassat Frederic Vilà, un homenot del nostre patrimoni. A tots ells els vull desitjar un bon viatge per l’altre mig camí de l’infinit i als que encara resistim en aquesta primera meitat, paciència confinada i força salut assenyada.