Diputació de Lleida: una perspectiva raonable

Malgrat les lleis territorials vigents, que estructuren Catalunya en municipis i vegueries, les diputacions mantenen un to vital envejable. Avui dia ens trobem amb una potent intervenció de la Diputació de Lleida al llarg del seu territori provincial.

Quan vàrem accedir a la democràcia tot semblava dat i beneït per a les diputacions i ningú exposava gaires optimismes sobre el seu present i el seu futur. La seva adscripció provincial marcava un fonament jurídic totalment contrari al catalanisme polític del moment. I ara, malgrat tots els vents tempestuosos dels darrers anys, molt poques veus s’han alçat contra la seva pervivència com a mostra del domini estatal, cosa, si més no, curiosa.

Opinem que al nostre Pirineu, emmarcat en les actuals divisions provincials, territori d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Jussà, Alt Urgell, Cerdanya lleidatana i Solsonès, s’ha arribat a un cert sentiment de frustració davant de campanyes emblemàtiques com les de la Neu de Lleida, que no són gens sensibles als sentiments pirinencs i es veuen vençuts per la força mediàtica dels anuncis en diaris, cartells i revistes de tot tipus. Quina necessitat té la Diputació de Lleida de moure’s en un corrent publicitari que persegueix descaradament la identificació de les Terres de Lleida amb el que en podem dir l’Alt Pirineu, l’Aran i el mateix Solsonès? No seria molt més rendible per a tothom respectar les toponímies pròpies a cada sector geogràfic? En què es debilitaria la institució si diversifiqués la publicitat de les seves inversions imputant-les diferenciadament, bé al Pirineu, bé a les Terres de Lleida?

Podem plantejar l’exemple d’una altra institució provincial, la diputació de Tarragona, que està decididament dividida i planificada entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Quin problema hi ha per fer el mateix a casa nostra? La por que es perdi un lleidatanisme cultural inexistent? Caldria que la classe política del territori de la província de Lleida fes un seriós examen de consciència del per què seguim aquests camins que no condueixen enlloc. Estem convençuts que dins del conjunt de diputats i diputades n’hi ha que creuen que cal rectificar el rumb, i no només dins del sector dels que pertanyen geogràficament a l’Alt Pirineu, a l’Aran o al Solsonès. Què hi podem guanyar, amb una nova estructura territorial dels serveis i de les inversions de laDiputació? Pensem que es pot millorar molt en l’assignació de recursos i en la potenciació de l’autoestima social i política de les comarques de muntanya. Alguns diran que esperem a la vegueria, ja formalitzada legalment, per cert, d’obligat compliment. Però mentrestant, què? Anem fent com si res? Com si la unitat territorial de la província fos un objectiu polític sacralitzat?

Amb aquest article demanem plantejar amb força aquest debat al si de la Diputació. Els equilibris polítics actuals permetrien plantejaments de canvi. Només cal vèncer la por, una por poc raonable, a canviar les concepcions unitàries territorials de la nostra província, com si es pogués trencar quelcom de basat en arcans inviolables.

Entenem que la comoditat marca la inèrcia, però l’adaptació a noves necessitats, a millorar les inversions en obres públiques, en publicitat, en actes culturals... condueix, vista la realitat geogràfica i el sentiment catalanista a reconèixer la diversitat i seguir l’exemple tarragoní.