Coronavirus i treballadores de la llar

El coronavirus està generant una crisi a nivell mundial totalment inesperada i que ha portat al tancament de gairebé tota activitat industrial i laboral, creant dubtes i incertesa entre els ciutadans. Per aquest motiu, el Govern ha llançat un paquet d’ajudes a les empreses i treballadors més afectats pel Covid-19 i, en concret, ha dictat el Reial Decret 11/2020 de 31 de març, per mitjà del qual es prenen mesures per esmorteir l’impacte d’aquesta crisi sense precedents, i una de les quals és el subsidi de desocupació per a les treballadores de la llar.

Les treballadores de la llar són un col·lectiu que sempre ha tingut més obligacions que drets, les eternes grans oblidades i un dels sectors professionals menys reconegut, més desfavorit i vulnerable del mercat laboral i que, malgrat tot, s’ha de reconèixer que està desenvolupant un treball bàsic, imprescindible i importantíssim dins de la societat. A més, és l’únic grup laboral entre els diferents règims de la Seguretat Social (SS) que cotitza sense tenir dret a una prestació per desocupació. Oficialment, consten 319.000 treballadores domèstiques donades d’alta a la Seguretat Social, uns 580.500 ocupadors domèstics registrats a l’INE, per tant, és evident que hi ha un desquadrament que delimita clarament les empleades que treballen de manera opaca. L’esmentat Decret 11/2020 podria beneficiar, segons les últimes dades d’afiliació de la Seguretat Social, les 319.000 empleades que tenen contracte laboral, un 96% de les quals són dones i entre aquestes un 60% estrangeres. Però, com hem pogut comprovar, un gran nombre de persones treballen en aquest sector en l’economia submergida i quedarien desprotegides d’aquestes ajudes, ja que un dels requisits és estar donat d’alta al règim especial de la Seguretat Social. Aquest col·lectiu està integrat per dones sud-americanes en la seva immensa majoria, en situació irregular i per tant sense permís de treball i sense afiliació a la SS; són persones que, a l’operar en negre, formen l’anella més dèbil de la cadena, ja que normalitzen i callen l’explotació laboral a la qual estan sotmeses, amb l’esperança d’aconseguir algun dia la desitjada documentació. Però el pitjor és el grup d’estrangeres que treballen en règim d’internat. Conviuen amb els propietaris de la casa des del començament del confinament sense poder sortir, excepte per fer compres. Fan moltes hores (que no són retribuïdes) i no tenen descans ni disposen de dies lliures ni de caps de setmana per poder anar a casa seva (per por al contagi).

Gràcies a la norma aprovada pel Govern, per primera vegada les empleades de la llar tindran dret a l’atur, encara que sigui de manera extraordinària i limitada en el temps. Afectaria totes les treballadores de la llar que hagin deixat de prestar serveis per reduir el contagi i per causes alienes a la seva voluntat

Quines mesures concretes pren aquest Reial Decret? És un subsidi extraordinari, excepcional i limitat en el temps, és compatible amb altres ingressos que poguessin tenir per compte propi o d’altri (sense superar mai el Salari Mínim Interprofessional, de 950 euros) i és incompatible amb el subsidi per incapacitat laboral temporal i amb el permís retribuït recuperable. L’ajuda econòmica es prorroga per períodes mensuals fins que s’estableixi l’extinció d’aquest subsidi. La quantia del subsidi, sempre que la pèrdua de la feina sigui total, equivaldria al 70% de la seva base reguladora (la base seria la nòmina corresponent al mes anterior al fet causant dividida entre 30) i fins a un màxim equivalent al Salari Mínim Interprofessional, o sigui, 950 euros al mes, exclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries. Si l’empleada ha reduït parcialment la jornada, percebrà part proporcional de l’ajuda corresponent a la reducció.

Però, lamentablement, moltes treballadores es quedaran al carrer, sense poder rebre cap prestació, ja que s’estableix, com ja hem comentat abans, com a requisit principal, estar donat d’alta abans del passat 14 de març, data en la qual es va decretar l’estat d’alarma.

En tot cas, benvingudes aquestes ajudes, que donen seguretat i protecció a un col·lectiu greument colpejat en els seus drets i en la seva economia, que pateix “l’impacte negatiu” de la pandèmia i que fins ara havia quedat fora del paraigua de protecció social.

Cuidem les cuidadores!