Al costat del Centre Històric

Tota la ciutat espera i tota la ciutat desespera. Per què? Doncs perquè veu com es degrada el seu barri, el seu entorn, el seu carrer, i això no ens agrada veure-ho. Cada barri té la seva personalitat, les seves necessitats i qui ha d’atendre totes aquestes qüestions és el seu ajuntament. El més decebedor per a la ciutadania és veure la inacció dels seus governants i això a Lleida està passant. On és el govern de la Paeria? On és l’Alcalde? Aquesta setmana hem dit que cal ser contundents per reparar la imatge que s’està creant de la nostra ciutat.

Lleida és i ha estat una ciutat acollidora i inclusiva i atorgar-li ara el qualificatiu de racista va en detriment de tota la societat lleidatana. Aquest divendres el veïnat del Centre Històric ha sortit al carrer per demanar al govern que actuï en aquest barri i que es tingui en compte el que demanen les persones que hi viuen.

Governar no vol dir deixar la terra erma. Governar és un verb i els verbs indiquen accions, justament el que no fa aquest govern tripartit que ja ha complert un any de mandat.

Insisteixo en la idea que no es pot tenir en compte la pandèmia de la Covid-19, una situació totalment sobrevinguda per a totes i tots. Cal anar una mica més enllà, on és el projecte de ciutat i on són els projectes per als barris. Potser el que cal és més acció i no tant fer veure que actuen. Només una dada, als Consells de Zona que s’estan duent a terme aquests dies en diferents barris, ningú sabem qui hi participa, sobre què es participa i com s’hi participa.

Quantes veus estan representades en aquesta eina de participació que tant satisfà alguns regidors i regidores del govern municipal? Conclusió: es governa la ciutat des de l’opacitat. Ho hem vist amb la mobilitat urbana o amb els impostos.

A finals de setembre, el PSC vam oferir el primer Pacte de Ciutat al govern de la Paeria en matèria urbanística i ho vam fer perquè creiem que aconseguir el màxim consens en aquesta qüestió volia dir actuar en els diferents barris de la ciutat, i sobretot en un dels que necessita atenció per la seva idiosincràsia: el Centre Històric. Us ho explicava ja al setembre, en l’article Pobre Centre Històric, el planejament urbanístic que vam dissenyar vinculava el desenvolupament de nous sectors de la ciutat amb la rehabilitació del Centre Històric.

Aquesta manera de fer i d’actuar i sobretot de planificar responia a tenir un nou model d’habitatge, d’equipaments i de serveis per a aquest barri a través de les àrees d’innovació social i urbana, una aposta decidida per al barri. I és que les solucions requereixen d’esforç, de treball transversal i conjunt entre el veïnat i les persones que treballem al servei dels ciutadans i ciutadanes. I tot això és necessari perquè cal seguir abordant les problemàtiques d’aquest barri, al costat dels i les veïnes, i sense que ningú quedi enrere. No només hem dir-ho, sinó que hem de fer-ho.

Creure o no creure en el Centre Històric, aquesta és la qüestió, i ens preocupa que el govern no hi cregui i ho diem perquè no hem vist evolucionar cap dels projectes d’actuació socialista en aquest barri. Què ha passat amb el Mercat del Pla? I amb el Pla de Muralles?

Per què les Festes de Tardor es van treure del Centre Històric? I una altra qüestió, al Centre Històric hi tenim l’emblema de la nostra ciutat, la Seu Vella, què passa amb la cursa per ser nomenada Patrimoni per la Unesco? En definitiva, quin projecte té aquest govern per al Centre Històric? I per a Lleida? Seguim esperant respostes.

Nosaltres vam elaborar i treballar un pla per al Centre Històric, un pla que tenia com a objectiu donar resposta a les necessitats, individuals i col·lectives, dels residents i visitants del Casc Antic per desenvolupar un projecte de vida i de comunitat. Un pla que abordava diferents eixos que calia treballar de manera transversal per tal de dotar el barri d’allò que reclama. Més dinamització social, més promoció econòmica, cultural i turística, i més urbanisme pensat per millorar la qualitat urbana i de vida al cor de la ciutat. En només un any, se n’ha anat en orris. Nosaltres ho tenim clar, treball i esforç al costat del veïnat, aquesta segueix sent la nostra proposta.