Qui defensa els nostres pagesos?

He anat a recollir fruita durant quinze anys, amb escales de nou barrons i remuntant quadrats que pesaven més de 20 quilos, a 7/8 m d’altura per fer un palet. Ah, i feia calor, també. Ara es treballa sense escales, amb palots i no cal fer força. Abans, era una feina més pesada que ara. Dic això perquè, poc o molt, sé del que parlo. Com també sé quina és la situació actual pel que fa al tema de les contractacions, sobretot les que fan la majoria dels pagesos de les nostres comarques. És per això que demano que siguem molt curosos a l’hora de fer algunes afirmacions que no s’ajusten a la realitat.

Els pagesos cada any generen entre 30.000 i 40.000 llocs de treball directes. I la gran majoria d’aquests pagesos contracten i allotgen correctament els seus treballadors. Aquell que no ho faci, cal denunciar-lo.

Malauradament, d’injustícies i d’incompliments de convenis se’n produeixen cada dia i en tots els sectors. I també cal denunciar-los.

Cal, però, contrastar la informació, perquè si no es cau en el perill d’estigmatitzar un sector i de fer-ho, a més, de la manera més injusta. I contrastar la informació és, en aquest cas, esbrinar si les irregularitats en la contractació i en l’allotjament són generalitzades o puntuals, i quin percentatge d’afectació tenen.

Dit això, cal denunciar el fet que 200 persones, incomprensiblement, dormen als carrers de Lleida.

Però qui n’és el responsable? Si són persones en situació irregular i que no poden ser contractades, cal demanar responsabilitats a Immigració i a la Subdelegación del Gobierno. Si són persones que no tenen feina, cal adreçar-se als Serveis Socials de l’Ajuntament.

El pagès únicament és responsable d’oferir allotjament a les persones que té contractades.

Però hi ha qui ho fica tot al mateix sac, i no és just. És per això que demano que la informació no sigui esbiaixada, i de la mateixa manera que proliferen les imatges de temporers que dormen als carrers de Lleida, cal mostrar els habitatges i albergs on s’allotgen dignament molts treballadors.

No em cansaré de demanar fermesa en denunciar els incompliments dels drets laborals i dels convenis sectorials, la mateixa fermesa amb què defensaré garantir el futur del model productiu de la fruita dolça del sector, en crisi des de fa anys, i que és avui i des de fa dècades el principal motor econòmic dels nostres pobles i les nostres comarques de ponent.

Aquesta situació ha d’interpel ·lar les administracions a treballar plegades per resoldre aquesta manca d’allotjament, perquè els temporers puguin descansar amb comoditat. Perquè els pagesos són els primers que volen que totes les parts visquin dignament, també la pagesia.