Sóc pagesa

Vaig nàixer a Aitona, en una família tradicional pagesa. Des dels 12 anys he anat a l’horta, com aquí li diem, als camps de fruita dolça. Estudiar de setembre a juny i després, l’estiu! Però no per fer vacances, sinó per anar a collir fruita: de dilluns a diumenge, any rere any, durant molts anys, treballant al costat dels pares i de les persones que ens ajudaven a collir aquella fruita tan dolça. Així ens hem format des de ben joves els fills i les filles de pagesos. I aquest esperit és el que continuem transmetent als treballadors que ens ajuden a recollir la fruita, ja que sempre hem necessitat i hem comptat amb el suport de persones de fora de la nostra vila per a poder collir tota la fruita.

Es tracta d’una feina temporal durant els mesos d’estiu. És una feina que t’ajuda a estimar la natura, els arbres, els fruits. De fet, com a pagesa, he de dir que poder collir fruita és un privilegi. Has de tenir cura: quina fruita agafes en el seu punt més òptim, la manera de collir-la per a que mantingui la seva forma, la seva pell. Els pagesos i pageses del poble tenen esguard de la cura dels nostres arbres fruiters, dia a dia, incansablement, perquè s’estimen allò que cultiven. Potser per això surt tan dolça! Una estima que demanen i que transmeten als treballadors i temporers que venen a casa nostra, a ajudar-nos en aquesta tasca de recol·lecció. Ens agrada comptar amb ells, hi hem de comptar per tal que la nostra fruita no es quedi als arbres i que arribi a un consumidor que desitja gaudir dels sabors de la fruita de l’estiu: els préssecs. El meu poble, a l’estiu, triplica la població. Molts dels nouvinguts ja són fixes des de fa anys. Alguns d’ells, són els de “tota la vida”. Els acollim a casa nostra i fan tasques que nosaltres hem fet des de petits. Entre tots fem la feina. Tenen ja l’experiència a collir que els ha anat donant els anys i que els pagesos els hem anat ensenyant, al seu costat; i és per això que ja formen part de la nostra comunitat durant la campanya de recollida de fruita a l’estiu. Molts d’ells van arribar fa molts anys i són uns aitonencs i aitonenques més.

Justament és per aquesta vivència de família, de poble, de col·lectiu, que em sap molt greu que en diferents espais, col·loquis i mitjans de comunicació hi hagi persones que ens acusin d’explotadors o que parlin de racisme. S’està tergiversant la gran tasca que està fent el pagès en el sector agroalimentari. Des de fa anys es diu que Lleida és el rebost de Catalunya. A la nostra fruita li donem valor. Qui no apostaria doncs per fer bé les coses, per tractar bé, d’igual a igual, la gent que formen part del nostre poble durant els mesos d’estiu?

Explotadors? El preu que es paga als pagesos per quilo de fruita és ridícul en comparació amb tota la inversió que han de fer al llarg de l’any i que des de fa anys ni cobreix les despeses mínimes per al cultiu i producció d’una fruita, repetim, d’alta qualitat.

Racisme? Tenim a la nostra població un alt percentatge de persones empadronades que ja no són immigrants, sinó que són nascuts aquí i formem part de la nostra població.

Utilitzar aquests termes, avui en dia, a les nostres terres, és no saber quina és la nostra realitat.

A totes aquelles persones que vulguin conèixer de primera mà què som, qui som i com vivim l’estiu en plena campanya de fruita, els convido a conèixer les nostres famílies, els nostres pagesos i les nostres centrals de fruita. Som conscients que l’agricultura és un pilar de la nostra economia i de la nostra cultura mediterrània. Ens l’estimem i per això la cuidem. Em sembla alarmant i perillós que es malmeti amb mentides i només amb explicacions unilaterals un món que es dedica amb tots els seus esforços a tirar endavant. La pagesia es mereix respecte.

A més, enguany estem vivint una campanya ben difícil per l’alerta sanitària provocada per la Covid-19. Això, però, no ens impedirà que continuem treballant per oferir al consumidor la fruita més dolça del món i amb excel·lents propietats, recollida amb totes les precaucions i amb totes les mesures sanitàries. La feina conjunta és la que ens permet proporcionar un producte excepcional de la terra: els nostres préssecs, la nostra fruita dolça.