Qüestió de prioritats

Una setmana més que superem, en fase 2, la qual cosa lamento, i que sembla que a poc a poc la ciutat, els ritmes i les nostres vides tornen una mica més a la normalitat. Tot i que cal seguir sent molt prudents seguint totes les indicacions sanitàries. Ha estat una setmana en què Lleida s’ha situat en el focus de tots els mitjans de comunicació per la situació que pateixen algunes persones arribades a la nostra ciutat que han dormit als carrers de Lleida i en especial del Centre Històric. Una situació que enguany ha estat, si m’ho permeteu, pitjor per moltes raons. Una de les nostres prioritats són les persones i aquesta setmana hem demostrat novament que al PSC seguim treballant per totes elles, perquè, com he escrit en altres ocasions parlant dels Pactes oferts al govern de la Paeria, som els de la mà estesa, els que volem sumar per la nostra ciutat i els qui davant dels problemes no defugim, ans al contrari, ens posem del costat de trobar les solucions.

El mes d’abril passat, a la Diputació de Lleida vam traslladar, amb Unitat d’Aran i En Comú Podem, la nostra demanda en relació a la gestió de les persones en situació irregular. Vam demanar a l’ens provincial que instés el Govern de l’Estat a estudiar la necessitat d’endegar un procés de regularització de les persones migrades, basat en les circumstàncies d’especial necessitat previstes en la legislació aplicable en matèria d’estrangeria, perquè se’ls reconegui la seva condició d’imprescindibles dins el teixit de recuperació social i econòmica i perquè rebin els drets socials, sanitaris i laborals pertinents a tota persona treballadora. Crec que cal una lleial cooperació entre administracions per tal de revertir la seva situació.

Fa uns dies l’alcalde ens va proposar fer una carta dirigida a la Delegada del Govern a Catalunya, la senyora Teresa Cunillera, per demanar el que nosaltres ja havíem demanat a la Diputació tal com us he explicat. D’acord amb la nostra coherència, de seguida ens va venir una pregunta al cap: i la Generalitat? On és la Generalitat en tot això? La Generalitat ha sigut la gran absent de la gestió de la campanya dels temporers de la fruita de Lleida i és l’administració que ha d’assumir de forma directa la seva responsabilitat per les competències amb què compta, com ara l’allotjament, la sanitat, la mobilitat, la seguretat i també la inspecció. Per això hem demanat que s’enviï una segona carta dirigida a la Generalitat. Recordo a la perfecció la “Foto de l’Ereta”, la foto de l’alcalde de Lleida, la Consellera d’Agricultura, el Conseller de Treball i també el Vicepresident del govern català.

El titular de la foto era “Tenim la solució”. Un any després es pot afirmar que no ha estat així, s’ha vist i s’ha comprovat, i aquesta setmana hem tornat a visitar el Centre Històric i hem vist que no s’ha avançat gens. Per part de la Paeria, i d’aquest govern tripartit, la improvisació no és anecdòtica sinó que s’ha convertit en una manera de fer: ho hem vist amb el tema dels temporers, amb la mobilitat a la ciutat i també amb la municipalització de serveis, que l’han canviat per la privatització, una pràctica que abans de les eleccions condemnaven i prometien no dur a terme. Deu-n’hi-do quina honestedat i quina valentia, la d’aquest govern. Ja ho diuen: ètica de les conviccions versus ètica de les responsabilitats.

La proposta que sempre hem defensat és que arribin les ajudes als empresaris agraris i agricultors per tal que es dotin d’allotjaments per als treballadors de les seves explotacions. És important el matís perquè dotar ciutats o ajuntaments d’albergs no resol el problema, perquè de quantes places estaríem parlant si Lleida es dotés d’un allotjament?

Segurament les places sempre serien insuficients. Cal diferenciar entre sensesostre i temporers, és important que com a premissa puguem diferenciar-los perquè cada col·lectiu té diferents necessitats i requereix diferents solucions.

Com a Cap de l’Oposició puc afirmar que no posarem mai entrebancs per resoldre les qüestions que afecten la nostra ciutat i així ho he demostrat. Em preocupa també, i en aquest sentit ho he manifestat a la Paeria, la imatge de la nostra ciutat, la que s’ha vist en molts mitjans aquests dies. És per això que des del grup municipal hem proposat que es treballi per reestablir-la, perquè la nostra és una ciutat acollidora, ho ha estat sempre i volem que sigui una ciutat justa socialment, no podem deixar que ningú es quedi enrere.

La pagesia és un sector cabdal per a l’economia de les nostres terres però també per a la nostra vida, i així ho hem comprovat en aquesta pandèmia en què no han parat ni un sol dia d’abastir-nos. No es pot criminalitzar un sector tan important com la pagesia, ens hem de situar sempre al seu costat i sobretot no posar-hi mai una ombra de dubte, com sí que va fer el regidor de l’Horta que denunciava irregularitats per part del sector. Si un regidor creu que algú no compleix les normes cal denunciar-ho i portar el cas a Inspecció de Treball. Així es contribueix a posar fi a les possibles males praxis, i el que és més important, no es posa en dubte ni la gran feina dels nostres i les nostres pageses ni de la nostra ciutat.

I per últim, vull referir-me a la vocació de servei que té un ajuntament. Hem llegit a la premsa que la Paeria tancarà per primer cop en la seva història les portes del 10 al 23 d’agost, una decisió que ens sembla novament improvisada i que el més important de tot, se salta en tota regla la negociació i concertació amb els treballadors i treballadores del consistori. Nosaltres entenem que l’Ajuntament de Lleida ha d’avançar en termes de modernitat i eficàcia i no ha d’entendre ni d’hores, ni de dies, ni de mesos perquè la ciutadania té dret a ser atesa en qualsevol moment de l’any. En temps complexos com els que estem patint, nosaltres estarem al costat dels ciutadans i ciutadanes i per tant no estarem mai a la vora d’un govern municipal que penja el cartell de “Tancat per Vacances”.

M’agradaria acabar amb un record especial pel Carmelo Pelegrí, el Carmelo de Cal Nenet, que ens ha deixat aquesta setmana. Sempre estarà en el nostre record perquè va ser un referent de la cuina, de l’hostaleria i de la nostra estimada Lleida. Gràcies per tant!