Un any per a l'esperança

El passat dilluns 15 de juny va fer tot just un any que es va constituir el govern municipal d’entesa a la Paeria de Lleida. Una legislatura, l’actual, que compleix el seu primer aniversari enmig de la major crisi econòmica, social i sanitària des del restabliment dels ajuntaments democràtics. Poc ens podíem imaginar que viuríem una situació com la provocada per la pandèmia del Covid-19, que ha colpejat de manera cruel les nostres cases, la nostra ciutat, el nostre país.

Ara mateix, tot i que sembla que la cruesa dels mesos de març i abril ha remès, aquesta és la nostra major preocupació: l’evolució de la crisi sanitària a la ciutat, el problema social que ha agreujat la pandèmia i també la situació econòmica i com recuperar l’ocupació, el comerç i l’economia en general. Tot compatible amb la màxima prudència. Ens preocupa que hi hagi rebrots i farem el possible per tal que se segueixin amb rigor les normes establertes.

Un cop d’aquesta magnitud se supera amb més solvència si els fonaments de l’administració municipal són sòlids i ben assentats. Això permet fer polítiques de despesa potents per ajudar els que més ho necessiten en els pitjors moments. Doncs bé, aquest no ha estat el cas de la Paeria que ens vam trobar el juny del 2019, ara fa un any. Sabíem de la precària situació de les finances municipals perquè des de l’oposició, tot i la poca transparència del govern anterior, es detectaven símptomes de malbaratament, de poca cura en la despesa i de maquillatge financer que ens preocupaven a tots. La realitat ha estat més dura del que imaginàvem. La complicada gestió de la segona meitat de l’any 2019, amb la majoria de les partides pressupostàries ja esgotades i molts cops amb més factures compromeses que els diners disponibles, ens apuntava a males notícies en el tancament i liquidació. Aquestes es van confirmar quan es van posar damunt de la taula tots els números: un endeutament de 175 milions d’euros i un dèficit en el tancament de més de 10 milions d’euros entre inversions no finançades, factures pendents de pagar i resultat negatiu de l’exercici 2019. Com en el conte de la cigala i la formiga, la Paeria de Lleida no va tenir cura d’estalviar quan calia i quan han vingut mal dades ha estat impossible actuar. El problema és més sagnant perquè les conseqüències de la mala gestió anterior les ha assumit un nou govern i les hem patit tots els lleidatans.

Però malgrat tot això, el balanç d’aquest primer any de mandat és del tot positiu. La pandèmia del coronavirus i les paupèrrimes finances locals són fets sobrevinguts contra els quals el govern d’entesa s’ha unit més que mai i, malgrat la crítica constant i desaforada d’aquells que van fer una gestió pèssima durant tants anys i van debilitar la capacitat d’acció del nostre ajuntament, puc dir que hem assentat les bases per poder oferir un futur millor als lleidatans i lleidatanes. Des de la regidoria d’Urbanisme, en aquest primer any s’han posat les bases de la transformació urbana i industrial que ens vam comprometre a abordar i que aviat seran una realitat. Hem encarrilat la construcció d’una nova estació d’autobusos per a la ciutat, estem en vies de desencallar el Pla de l’Estació després de quinze anys de deixadesa i instaurarem un model comercial mixt entre comerç tradicional i grans superfícies integrat dins la trama urbana consolidada que permetrà afrontar el futur sense oblidar-nos dels comerciants que han dedicat tota la seva vida a Lleida. En aquesta línia hem iniciat la modificació de l’Àrea Residencial Estratègica, entre Cappont i la Bordeta, per transformar la zona en una veritable trama urbana dimensionada pensant en el ciutadà. Així mateix, hem sembrat per fer realitat la tan necessària industrialització de Lleida. Promovem, i ja s’està tramitant, una gran ampliació del sòl industrial de la nostra ciutat. Per fi el polígon de Torreblanca-Quatre Pilans serà una realitat. Volem atraure una indústria pròpia del segle XXI, neta, sostenible, creadora de riquesa però respectuosa amb el medi ambient i amb els trets culturals, socials i paisatgístics de les nostres terres. Una indústria basada en el coneixement, la innovació i la recerca i amb un gran component logístic per aprofitar la privilegiada situació geogràfica de la nostra ciutat.

I mentre relaciono mentalment la feina ingent desenvolupada durant aquests dotze mesos no tinc cap dubte que res no hauria estat possible sense les treballadores i els treballadors de la Paeria. No solament hem constatat el seu alt nivell humà i professional, sinó que la rebuda que vam tenir i la gran predisposició a treballar per la ciutat cal posar-la en valor i els honora a cadascun d’elles i ells en les funcions que desenvolupen.

I un darrer record. Fa un any teníem presos polítics en presó provisional. Avui tenim presos polítics amb condemnes fermes. Condemnes cruels i fora de mida per l’única causa de defensar la democràcia. I continuem tenint exiliats. La defensa de la democràcia també és una de les senyes d’identitat del govern d’entesa de la Paeria. No defallirem a denunciar aquestes infames situacions que denoten que a Espanya hi ha una greu manca de drets humans i una justícia que no és justa. I seguirem treballant. Tenim molta feina al davant per fer de Lleida la ciutat que somiem. Els que estimem Lleida ens agradaria que fos reconeguda com un lloc d’oportunitats, com un pol d’atracció econòmica, empresarial i cultural, com el millor lloc per viure i realitzar-se en tots els àmbits personals i col·lectius. Ningú hauria de marxar de Lleida per poder desenvolupar el seu projecte de vida. Això és el que ens mou i no pararem fins a aconseguir-ho.