24 hores de fase 3

Tots ens vam sorprendre, però va passar i ho vam celebrar amb una bona revetlla de Sant Joan! Si els experts sanitaris van dissenyar les fases, i l’òptim era estar 15 dies com a mínim en cada fase, devia ser per alguna bona raó sanitària i no per caprici del Ministre Illa i Fernando Simón, que aprofito aquest espai per felicitar-los. Ens han donat una lliçó de com gestionar una crisi, sense provocar l’histrionisme en els ciutadans i ciutadanes, transmetent seguretat, control i saviesa: dades, xifres, raons i explicacions cada dia... Vaja! Igual que el que ha passat a Catalunya després de l’estat alarma.

Lleida, un cop acabat l’estat d’alarma, portava una setmana en fase dos; de cop i volta ens trobem en fase tres, i en 24 hores passem a plena normalitat, per gràcia divina del President Torra, que va signar el decret de nova normalitat el 18 de juny amb la seva famosa frase: “Sóc l’autoritat competent.”

Va anar tot tan ràpid que la confusió es va apoderar de tots nosaltres. Fins i tot el govern honest de la Paeria va reconèixer que no havien tingut temps ni de pensar el nou model de piscines, ni la neteja i desinfecció dels parcs infantils, ni la dels carrers, ni la jardineria (que dit de manera col·loquial, fa veritable pena). Però això sí, havien tingut temps de decidir tancar la Paeria 15 dies a l’agost i demanar unes targetes de crèdit de 9.000 euros al mes per l’alcalde i el cap de gabinet. Cadascú dedica el temps a allò que vol, tot segons la sensibilitat que es tingui.

Però bé, deixant a banda la sensibilitat, i entrada la plena normalitat, el meu Ajuntament només té ulls per a la celebració d’un congrés virtual anomenat La Lleida post-Covid. Segurament van ser molt interessants, no diré que no (he vist una foto de l’alcalde enganxat a la tauleta i seguint-lo fins i tot dins del cotxe) però parlar de futur mentre li girem l’esquena al nostre present-Covid (instal·lació d’un hospital de campanya, plaça de l’Ereta, carrer Cavallers, temporers, gent jove o el que està passant a les residències d’avis) em sembla francament secundari i una irresponsabilitat. El títol del cibercongrés demostra que no han tingut mai idea d’on érem. Tampoc s’entén la celebració d’un espectacle musical a la Seu Vella aquest mateix diumenge, quan no és moment precisament de celebracions.

I mentre els regidors eren a Twitter donant-se copets a l’esquena i felicitant-se mútuament per la supertrobada virtual (dit de pas organitzada des de la Llotja, que sembla que ara ja no és tan Lletja), la Consellera de Salut divendres ens deia que descartava confinar el Segrià, i dotze hores després el President Torra la desacredita i ens confina mitjançant una roda de premsa a les 10 h que molts lleidatans van sentir al cotxe anant tranquil·lament cap a la platja o la muntanya. Però la confusió arriba també a la plaça de la Paeria, on fins i tot l’alcalde, amb paper i bolígraf per prendre notes, amb els seus tinents d’alcalde segueixen la roda de premsa des de la televisió del despatx perquè el molt honorable President no els ha trucat per informar-los que pensa confinar tot el Segrià.

Tot molt poc educat i molt poc institucional. Sembla allò del “campi qui pugui” perquè, com sempre, utilitzaran allò que més els agrada: “La culpa és del Govern de l’estat”, i així s’espolsen tota responsabilitat i continuen fent cafès i cigarretes a la plaça de la Paeria.

Governar no vol dir endevinar el futur. No, la ciutadania no demana futuròlegs. Governar vol dir ser i estar, i això no només s’ha de demanar sinó que s’ha d’exigir.

Lamentablement, aquí a Lleida, ni s’hi ha estat ni se’ls espera perquè, a més, en plena campanya de fruita a l’agost penjaran el cartell de “tancat per vacances”. Tot plegat és lamentable: descontrol, desinformació, improvisació i caos. Els lleidatans i lleidatanes no ens mereixem això. Cal coordinació, ordre, molta informació i sobretot arremangar-se.