Futur incert? Una nova revolució

Deia Charles Darwin: “Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents; sinó aquelles que s’adapten millor al canvi.”

I la pregunta és: on volem ser nosaltres d’aquí a 5 o 10 anys? L’espècie humana no es caracteritza per aprendre dels seus propis errors, ans al contrari, quan encara no ens havíem recuperat del tot de la crisi financera del 2008-2009, ja ens trobem immersos en una altra de pitjor i de nivell global com és la de la Covid-19. És cert que l’anterior crisi era més aviat immobiliària i aquesta, sanitària, però també afectà l’economia i la societat. Va ser l’avís premonitori d’aquesta que ja s’entreveu com un profund canvi social.

Desenganyem-nos, res no tornarà a ser com abans: les relacions humanes han canviat, el consum serà diferent, ens desplaçarem d’una altra manera, el món com l’enteníem amb el lliure comerç canviarà. A nosaltres ens caldrà ser encara més resilients i saber-nos adaptar a aquests nous canvis. Dins de l’economia per la vida, la salut, la recerca i l’agroalimentació, ens caldrà saber gestionar encara més bé els recursos naturals i que, en el nostre territori, haurem de saber mesurar d’una vegada aquesta riquesa del món rural (la geologia, el sòl, l’aire, l’aigua, els boscos, tots els éssers vius i la matèria orgànica que se’n deriva) si no volem quedar-nos sense gent en aquesta nova ruralitat, tot aquest capital ha de generar no només aliments, sinó també energia, combustibles, béns i serveis que s’ajustin a les necessitats del nou model que vindrà. I aquest nou model global té clarament dos eixos principals: la innovació i la sostenibilitat, ja que entenem per fi que vivim en un planeta finit de recursos naturals.

En el camp de les noves tecnologies a Lleida ens hi hem de posar encara més, anem endarrerits en temes com ara la fibra òptica, el 5G, la indústria 4.0, el big data, nous algoritmes per a la robotització del camp i de l’entorn… El teletreball i les videoconferències han vingut per a quedar-se. A partir de l’any vinent, els nous fons europeus per a la transformació econòmica, segons el vicepresident Pere Aragonès, “seran la major despesa en inversió pública de la història contemporània”. A diferència de l’anterior crisi, el BCE posa tota la carn a la graella perquè l’administració gasti i l’estat espanyol haurà de repartir el superàvit dels ajuntaments als ajuntaments.

Aquesta oportunitat ens ha de servir per transformar les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran, col·laborant i construint entre tots, administradors i administrats, agendes compartides per generar nous projectes per a un territori repensat.

Potser serem més pobres, potser estarem més endeutats, però tindrem més temps, serem més rics intel·lectualment. Moure’ns serà opcional, connectar-nos, imprescindible. La Covid-19 ens ensenya que és exponencial, aquest és el nou context i les solucions també hauran de ser-ho. La transformació empresarial és la clau, noves cadenes de negoci sorgiran amb les noves tecnologies. Estem davant d’una gran disrupció o d’una nova revolució.

Res no tornarà a ser igual, el canvi és a les nostres mans. Nosaltres decidim o decidiran per nosaltres. Aquesta revolució la fem o ens la faran. Lluitem per la nostra identitat i la nostra dignitat, nosaltres som els gestors del territori, no perdem mai de vista que la tendència és anar a les grans urbs.

Ara com ara, continuem evitant la transmissió i un possible rebrot a la tardor tot esperant la vacuna els propers mesos. Som gent de la Terra Ferma, lluitadors de soca-rel, només cal creure’ns-ho definitivament, prou d’autoflagel·lar-nos i victimitzar-nos. Com diu el Sr. Postu: “Jo també soc de l’oest de Catalunya, i amb orgull!”