Lleida existeix i ha dit prou!

De les diferents declaracions (sovint més d’intencions que de realitats) en les variades visites al territori i, sobretot, de la intervenció de la consellera de Salut en el ple del Parlament de dimecres passat vam poder constatar un seguit de fets que s’arrosseguen des de fa temps: El desconeixement de les terres de Lleida, de les seves potencialitats i les seves singularitats, el menysteniment d’unes comarques que només compten a les portes d’eleccions, la improvisació i errònia gestió dels rebrots de Covid-19 a Lleida i el Segrià i com aquest govern de la Generalitat es manté instal·lat tant en la queixa, el greuge i el tacticisme de cadira que s’ha oblidat de governar i de la gent.

Ja fa més d’una dècada que denunciem el menyspreu reiterat que patim a les terres de Lleida, el territori de Catalunya on més s’ha retallat des del 2010, on hi ha hagut més fuga de metges de tot l’Estat, on es fa menys obra pública de Catalunya i on més hem patit la recentralització i retallada de serveis públics. Però la gestió que ha fet la Generalitat amb el confinament de Lleida, pobles del Segrià i la Noguera ha estat la gota que ha vessat un vas massa ple de greuges i molt buit de consideracions al territori més extens del país. Les decisions preses tard i malament, les informacions contradictòries entre els mateixos responsables i socis de Govern han agreujat una situació de per si difícil. De fet, els mateixos alcaldes del Baix Segre feia setmanes que alertaven de la falta de personal sanitari i de seguretat per fer complir les mesures de protecció mentre Salut tancava consultoris rurals. Ni tan sols es va pensar a preparar cap dispositiu per a la correcta atenció i control davant l’arribada de temporers. I es podrien haver pres encara més i millors decisions, com recuperar les ajudes per a la construcció d’allotjaments que va eliminar el Govern Mas o establir un subsidi per als temporers que no puguin treballar. Però no, en 48 hores es va passar de no fer res a decretar un confinament que perjudica greument l’economia d’aquest territori, i tot sense un control exhaustiu de l’aïllament de positius i rastrejament de contactes i quarantenes.

I en aquest got ja massa ple s’afegeixen els greuges comparatius, amb decisions envers l’activitat comercial i hostalera que es manté oberta a l’àrea metropolitana de Barcelona mentre a Lleida es veuen obligats a tancar amb pèrdues que van dels 2 als 8 milions diaris. Certament, han demostrat que quan es tracta de Lleida aquest govern arriba tard i malament. El desconeixement de les nostres comarques és tan clamorós que fins i tot han arribat a confinar pobles en què no hi havia contagis, sense preguntar a alcaldes ni sanitaris ni destinant els recursos necessaris.

Els i les socialistes de les terres de Lleida exigim respecte i deixar de banda perjudicis i estereotips, que s’escolti i es faci cas de les demandes, informació transparent i directrius clares. Reclamem un pla d’ajudes econòmiques i socials digne, més personal sanitari i més efectius de Mossos d’Esquadra i sumar cossos i forces de seguretat de l’Estat. Cal menys orgull i ego i saber demanar ajuda.

Lleida no es mereix un govern sense rumb i una consellera que ha humiliat i menystingut aquest territori. Avui, davant dels errors, l’oblit i la desídia del govern de la Generalitat, defensem més que mai que Lleida existeix, Lleida és un clam d’indignació i estupor que ha dit prou.