Del Machu Picchu a Alcarràs

L’Asunción (42) va aterrar a l’aeroport del Prat el 2 de març del 1997, procedent de Lima, on va deixar els seus dos fills menors. Després de cinc anys fent feines de la llar va aconseguir regularitzar la seva situació laboral. Llavors va decidir traslladar-se per treballar a Lleida. Se’n va anar a viure a una casa a Alcarràs.

La casa formava part d’una finca principal del Segrià, propietat de la família del Manel (67) des de feia més de tres-cents anys. L’única família que tenia el Manel eren els seus nebots, dels quals no tenia notícies des de feia anys. Ell vivia sol a la casa i va proposar a l’Asunción que, en lloc de pagar-li un lloguer, li pagués en espècies fent les feines de la casa, no havent signat cap mena de contracte.

El 23 de setembre del 2014 el Manel va morir. Vint dies després, a l’obtenir el certificat d’últimes voluntats es va saber que havia mort sense fer testament. Quan els seus nebots es varen presentar per fer-se càrrec de l’herència, es van trobar amb una gran sorpresa. L’advocat de l’Asunción va al·legar que aquesta era l’hereva legal, ja que segons el nou dret civil català els dos anys de convivència constitueixen parella de fet i per tant tenen els mateixos drets hereditaris que si estiguessin casats. I no havent-hi testament ni descendents, la llei disposa que l’hereu de la totalitat dels béns és el cònjuge o la parella estable. Va aportar com a proves l’historial de geolocalització del seu mòbil i el domicili indicat a la targeta del CAP.

Al cap d’unes setmanes es va presentar en Quim, que deia ser fill natural del Manel, i per tant hereu únic. D’avant d’ell l’advocat de l’Asunción va al·legar el dret a la quarta vidual, i per tant a l’usdefruit de tots els béns; si bé optava per exercir el dret de commutació i es quedava l’usdefruit del mas i la plena propietat d’un quart de la finca.

Bé, aquesta història fictícia és tècnicament possible, i ens recorda les conseqüències no sempre previstes de les unions de fet i la conveniència de fer testament. I a l’elaborar-lo, el primer és tenir clar què es vol deixar i a qui. És aconsellable pensar en lots dintre de cada tipologia de béns i fer la transmissió d’acord amb llegats individuals, ja que aquests permeten flexibilitat en l’acceptació.

En fer testament convé determinar quin és el valor actual i futur previsible de cada bé tenint en compte el seu risc i liquiditat. No és el mateix accions d’una empresa no cotitzada que un immoble o que diners, encara que els seus valors nominals siguin els mateixos. Pot passar com aquell cas en què als anys 50 a l’hereu li van deixar les terres de conreu i a la resta els pedregars de la costa, i ara el primer va amb tractor i els segons amb un Ferrari.

Què és el que prefereixen els continuadors? Què els convé? Si hi ha empresa familiar, fem repartiment igualitari? Fem totum revolutum? S’entendran entre ells? Quin serà el valor per càpita? Potser convé fer podes a l’empresa familiar o fraccionar-la en lloc de deixar la decisió en mans de la següent generació.

Quina és la fiscalitat? Segons com es planifiquin els costos poden variar. A efectes d’impost de successions, el que mana és el domicili del testador, que ve determinat per la residència efectiva més de 183 dies a l’any durant els últims cinc. En altres impostos pot ser el del receptor, i en els immobles el de la seva ubicació. És important recordar i revisar el compliment de les condicions per gaudir dels beneficis fiscals de què gaudeix l’empresa familiar.

És important tenir en compte que el termini per pagar l’impost de successions és de sis mesos, si bé es poden demanar pròrrogues. Al cabal hereditari hi haurà tresoreria o béns realitzables amb facilitat?, perquè no és el mateix patrimoni que liquiditat.

Podem repartir com vulguem? No, hem de tenir en compte la legítima, que és un quart al dret català, i un terç al comú, a repartir a parts iguals. Al fer una donació es pot fer col·lacionable o no, és a dir, a deduir del que correspongui en herència o no.

Fer testament és especialment convenient si hi ha empresa familiar, perquè les disputes dels hereus o la paràlisi poden acabar amb aquesta. En tot cas, convé analitzar la qüestió amb tranquil·litat i amb assistència d’un bon civilista o notari de confiança, ja que ens podem marejar amb els tecnicismes legals: hereu, legítima, llegat, fideïcomís, marmessor... i recordar que a la llarga el que és bo per a l’empresa és bo per a la família.