Les coses de la cort

Sempre m’ha cridat molt l’atenció la polisèmia de la paraula cort. Joan Coromines, en aquella obra magna de la lexicografia romànica que és el Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana, en dona les següents definicions: “corral, estable o tancat del bestiar”, “acompanyament o seguici d’un noble o sobirà”, “cos que l’aconsellava en l’administració de justícia o a qui la confiava”, pl. “cos consultiu-legislatiu dels regnes medievals”, “cambra legislativa dels estats moderns”. La primera definició, la del corral –que el diccionari oficial, curiosament, relega a l’última posició, després d’haver referit totes les altres, molt més altes i serioses–, té a veure amb la cria d’animals, amb la indústria càrnia. No manté, doncs, si més no en aparença, cap afinitat amb la resta d’accepcions –que tenen, totes, un abast polític–. De tant en tant, mentre camino per viaranys del Penedès, passo a tocar d’alguna granja i sento els grunys melancòlics dels porcs estabulats, cosa que més aviat em desficia. És conegut que, del porc, se n’aprofita tot. En una avinentesa, ja fa molts anys, vaig participar en el trist espectacle d’una matança. Hi mancava algú que fos realment de l’ofici, un matancer amb prou galons. La bèstia –una truja de quasi 200 quilos: cada cuixot en pesava uns 50– va patir el que no està escrit, i quan hi penso encara em venen esgarrifances. Potser el banc no era el més adequat per servir de patíbul. Va costar molt estacar-hi la criatura condemnada, a qui, d’altra banda, no sabíem trobar l’artèria... Un cop el ganivet va encertar el punt precís, i el doll roig va començar a espetegar damunt un perol que recollia la sang i que un dels vailets de la família anava remenant perquè no quedés presa, llavors l’animal va deixar de pernejar. Hi vam passar moltes hores, esquarterant la truja i preparant-ne les diverses parts, i, en el fred de primera hora del matí d’un dissabte de febrer, aquella fortor tan intensa del cos calent obert en canal, dels vapors de les entranyes, feia marejar. Els tres o quatre paquets de carn que em van correspondre es van morir de fàstic en un calaix del congelador. (De les corts reials, en sé tan poc com de les de porcs,

però m’inspiren molta menys confiança.)