CorinaVirus

La darrera excentricitat de l’emèrit rei seria digna d’un lamentable vodevil si no fos per les greus implicacions que suposa escenificar sense cap mena de vergonya que hi ha una justícia per als reis i la seva cort, i una altra de ben diferent per a la resta de súbdits.

A qualsevol individu investigat per la Fiscalia Anticorrupció i posteriorment per la Fiscalia del Tribunal Suprem ni li passaria pel cap de marxar per a “sostreure’s a l’acció de la justícia”, ja que o bé li haurien retirat el passaport o bé s’exposaria a ordres de recerca internacionals (sobre les quals tant en Llarena com en Marchena tenen certa experiència).

Tanmateix, sembla que les tradicions dels Borbons segueixen presents i ben vives: tant la de fugir per motius econòmics com per fer negocis gens transparents. El seu pare, de qui mai es va conèixer un ofici o feina, va viure a cos de rei tota la seva vida; el regnat d’Isabel II es va caracteritzar per la corrupció de la monarca, i pel vassallatge dels diferents governs de colors diferents, atorgant prebendes a familiars i amics en empreses públiques, quelcom que ja devia aprendre de la seva mare, la regent Maria Cristina, que va fugir en dues ocasions del país perseguida pels seus negocis (entre els quals el tràfic d’esclaus a Cuba), i quelcom que va aprendre el seu fill, Alfons XII, que va fugir en dues ocasions a causa dels seus negocis, i que va permetre la dictadura de Primo de Rivera. Amb aquests antecedents no ha de sorprendre que l’emèrit hagi seguit amb la tradició, i que fins i tot el gendre s’apuntés al carro.

Amb la fugida del rei, tant la institució de la monarquia com el mateix govern (d’esquerres) han quedat en entredit. Fugir d’estudi no ha estat una bona opció, però si fem de la desgràcia virtut, ens ha permès veure quin és el nivell moral de la casa reial i la forma de fer de la política en minúscules i les clavegueres de l’estat.

Els mitjans de la caverna, fidels a l’statu quo imperant, han volgut vendre la fugida com un favor a la corona, un darrer servei a l’estat. Una imatge que qualsevol persona intel·ligent i capaç de llegir entre línies és capaç de desmuntar.

El dubte que em queda ara és, si no deixen investigar l’emèrit, com podem mantenir condemnes a cantants i rapers per dir allò que les clavegueres de l’estat impedeixen que s’investigui!?