Precarietat

Són més que evidents les conseqüències negatives que la pandèmia originada pel Covid-19 ha comportat. En primer lloc, pel que fa la salut i els milers de morts, però també en l’esfera econòmica i social. I això no s’acaba aquí. Des d’un inici, el grup municipal popular vam incidir en la importància de fer una gestió adequada i, alhora, en l’adopció de mesures que serveixin per pal·liar aquesta situació, com ara el parquímetre de la zona blava gratuït, la bonificació de l’aparcament de l’hospital per a malalts, familiars i sanitaris, l’exempció de les quotes dels autònoms, i la posada en marxa d’altres ajudes i serveis per als més vulnerables. Algunes d’aquestes semblava que es van tenir en compte des d’un inici, però la seva durada ha estat ben curta. En canvi, d’altres ni tan sols s’han tingut en compte. Això no és tot. A partir d’ara, les cues per recollir primeres necessitats cada vegada són més llargues. La precarietat és tota una realitat a Lleida i ens trobem amb un govern que es limita a la contemplació passiva. En aquests moments tenim famílies en situació de vulnerabilitat i pobresa, treballadors i treballadores que continuen en ERTO, empresaris que no poden pagar al no obtenir suficients ingressos, i negocis que, probablement, romandran tancats per impossibilitat financera. No obstant això, se’ns diu i se’ns exigeix que hem de seguir fent front als pagaments d’impostos. Ningú perdona res. Aquest és l’Estat del benestar i de drets del qual molts s’omplen la boca. Es contemplen demores en els pagaments, però no s’exculpen ni se suspenen. Encara pitjor han estat les afectacions econòmiques per als autònoms. Encara més: no n’hi havia prou amb tot això, que recentment hem estat testimonis actius de com es vulneren alguns drets humans, com ara el cas dels temporers, els quals s’han vist abocats a condicions indignes, una situació que ha estat denunciada per la nostra part.

A continuació plantejo una altra qüestió: tenim l’obligació de dur mascareta i en cap cas és qüestionable quan es tracta de vetllar per la salut. Per a una família de quatre membres suposa una despesa aproximada d’uns 120 euros mensuals. Tot un greuge, si tenim en compte que hi ha famílies que ara mateix no disposen d’ingressos suficients per comprar el més bàsic i cobrir necessitats essencials. En aquest punt, exigeixo immediatament l’articulació per part del govern d’una tipologia d’ajuts municipals, d’accés i concessió adreçats a la ciutadania, especialment, als més vulnerables, estretament relacionats amb la satisfacció i cobertura de necessitats bàsiques per viure. Valorem definir un catàleg d’ajuts i serveis socials que ajudin a pal·liar les noves necessitats detectades, sense oblidar-nos d’altres mesures que creiem indispensables, com ara la reorganització del servei d’atenció domiciliària d’acord amb la possibilitat d’existència de noves persones usuàries, gent gran i persones en situació de dependència. També volem treballar en la implementació de plans integrals en barris vulnerables i amb més necessitats comptant amb la col·laboració del tercer sector, així com garantir la continuïtat de la intervenció social en infants i joves en situació de risc. Amb tot, els recordo que els serveis socials són el quart pilar de l’Estat del benestar. Per tant, és d’obligat compliment, per part del govern municipal, posar-ho a la seva agenda i prioritzar, al més aviat possible, l’actuació per donar una resposta satisfactòria a les necessitats socials dels lleidatans i lleidatanes.