Cigne negre, cigne blanc a Utxesa

Versemblant a la cançó de Basilio (1977): “Cisne cuello negro, cisne cuello blanco”, és la imatge sorprenent i curiosa que podem contemplar al pantà de la Vall de Secà de l’embassament d’Utxesa, terme de Torres de Segre.

A l’embassament d’Utxesa fa un any podíem gaudir de la presència de més de 60 o 70 cignes blancs que s’acostaven a la presa de la Vall als qui els encantava ser fotografiats i que feien les delícies dels ciclistes i vianants que passejàvem pel camí verd. El seu volar sorollós, majestuós, d’un anar i venir del Segre o de l’Aiguabarreig començava o acabava en enlairaments o aterratges espectaculars. Parelles amb els 4 o 6 pollets grisos formaven part d’una estampa bucòlica i fotogràfica que en alguna ocasió hem contemplat bocabadats a centenars de kms als estanys i llacs anglesos, suïssos o alemanys on els cignes, considerats súper protegits, formen part patrimonial i que constitueixen un reclam turístic. A pocs km de Lleida, a una hora de l’AVE de Barcelona i una mica més de Tarragona o Saragossa tenim, o millor dit, teniu una àrea d’esbarjo de natura de pícnic sota l’ombra d’un magnífic pinar del que va ser el Campament de la Fecsa, on es pot practicar pesca i observació ornitològica de total proximitat. Anar i tornar de Lleida, 30 kms, amb serveis informatius i formatius de fauna i flora d’uns secans en part transformats en recs pel bon fer i iniciativa dels pagesos de Torres, Aitona i Sarroca.

Tornant a la presència del cigne negre (Cygnus atratus), el 1697 va ser descobert al continent Australià, per anar cap a Anglaterra, on la creença era que sol existien els cignes blancs, que a més són propietat de la Casa Reial, fet que va causar un gran renou, ja que tots els coneguts eren blancs. L’aparició del negre va motivar forta polèmica i debats fins i tot al Parlament. Avui són un atractiu diferencial en tots els estanys mundials. Com a curiositat, ja que el seu comportament és similar al dels blancs, els seus pollets són blancs els primers mesos, mentre que són grisos els dels blancs.

El cigne negre d’Utxesa és de ploma i carn. Dic això perquè podríem interpretar-ho com el concepte introduït per Nicholas Taleb, economista i pensador libanès, que qualifica determinats desastres com a “cignes negres”. Els condicionants o requeriments d’aquest qualificatiu:

1. El succés o fet ha de ser atípic, pràcticament inimaginable o impensable.

2. Que produeixi un gran impacte extern.

3. Del qual i a posteriori se’n faci una predicció retrospectiva. Com a exemples i mereixedors d’aquest qualificatiu podríem citar els atemptats de les Torres Bessones i fins i tot l’explosió al seu país del port de Beirut.

Immersos en la Covid, podríem incloure’l a la classificació de cigne negre: el coronavirus és una pandèmia atípica pels resultats, per la incertesa i sensació d’inseguretat que s’està portant. El seu impacte és i serà bestial, amb milers de morts, afectacions econòmiques i socials i, el més greu, psicològiques, que arrossegarem molts anys i patirà més d’una generació. Enmig de tot plegat, quan estem immersos amb el fang fins a les orelles, sonen les veus que era previsible, el “ja ho sabíem, no ve de nou”. Bola de vidre o toro passat.

Elisa García, col·laboradora de CFD, no està d’acord a qualificar la Covid com a cigne negre. Afirma i té raó que no és la primera pandèmia, anteriorment hem patit la grip porcina, el Zika o l’Ebola, que demostren la feblesa mundial i per tant la falta de prevenció davant d’una de nova i la improvisació generalitzada. Per tant, ho desqualifica d’un fet estrany o utòpic, i que calia estar vigilant i preparats. Aquest argument tomba el qualificatiu de cigne negre. El que sí que s’ha d’admetre és que s’ha de reconèixer que no estem preparats i que no s’ha sospesat o valorat des d’un principi la gravetat i capacitat de propagació. El tercer condicionant desgraciadament sí que es compleix, en utilitzar arguments i excuses per disminuir l’alarmisme i no admetre responsabilitats i culpabilitat. En la societat del s. XXI i en el món polític és habitual escarriar les orelles, mirar cap enrere, com Mr. Bean, buscant el responsable o culpable que ens va precedir. En el món empresarial es demanen responsabilitats i s’actua, no hi caben tantes excuses.

De totes formes, el sol surt cada dia i és espectacle a l’embassament d’Utxesa, motiu d’esperança que tenim prop de casa, a Torres de Segre, Aitona i Sarroca. Des de la presa de la Vall de Secà mirant als canyissos de Llevant podem veure amb un mica de sort el majestuós i estarrufat cigne blanc acompanyat de la femella de cigne negre. Hi estan convidats, és una passada. De moment gaudiu de la fotografia que sortosament vaig poder fer d’un cigne de cos negre i un de cos blanc, cantaria Basilio.