Cinc apunts breus en temps de virus

EN L’ARGOT escolar, d’ús informal, als breus apunts se’n diuen “xuletes”. Són notes, escrits, no gaire extensos, en petit format si s’han de fer d’amagat, que copsen la part principal o més dificultosa d’un tot, siguin fets reals o imaginaris. Des que s’aprèn a llegir i a escriure a l’escola, majoritàriament, és la tècnica de comunicació més emprada amb enginy des de temps immemorials però encara no prou reconeguda per l’Institut d’Estudis Catalans. Em refereixo a incloure-les, les “xuletes”, dins del seu propi Diccionari, en format ja normativitzat. Quant al terme virus, aquest diccionari el defineix d’una manera tant extensa com breu en la seua accepció figurativa: “Cosa molt nociva o maligna.” Doncs, mascareta, metres i mans contra ells.

Virus de la pandèmia. El Covid-19 es va fer famós a finals d’any a la Xina, però ara gairebé el coneixen i el pateixen arreu del món. És molt curiós que encara no saben o no en volen saber del seu origen natural (dels animals) o artificial (de laboratori). En les dites Terres de Ponent, Lleida i Balaguer com a caps comarcals, en principi, van de cap a una segona fase, iniciada pels vols de Sant Joan, oficialitzada a principis del juliol, després del primer confinament total de mitjans de març. És la segona onada, tant de bo no fos així, que de moment encara no és tan virulenta com la primera, que també afecta amb més o menys intensitat la Catalunya de l’àrea metropolitana i voltants, Barcelona en particular, i la major part de la resta del territori català, de sud a nord, així com també, amb tanta o més virulència (i en sentit invers a l’ordre alfabètic, puix el virus fluctua dia a dia), al País Basc, Madrid, Aragó, Andalusia i altres territoris peninsulars i de costa, com les illes Balears (Canàries encara passa desapercebuda, per estratègia turística se suposa). De totes maneres, en l’Operació de setembre amb les escoles obertes, sense reduir horaris, a Primària principalment, ni augmentar força en recursos personals i materials, encara que ara les ràtios baixen a menys de 20 alumnes per aula (fa res variaven de 20 a 25) i les distàncies interiors a menys (abans 2 metres ara 1,5 entre pupitres) hi ha un 99% de probabilitats que s’afegeixi més pressió perquè provoqui la segona saturació del sistema sanitari amb més infectats i la majoria confinats.

Virus social i econòmic. Aquell que infecta les persones i les seues relacions personals i laborals. La pandèmia del Covid-19 pot ser una crisi superior a la de l’any 2008. Ja afecta, i cada vegada més, amplis sectors i, sobretot, els sectors de població més desprotegits. Si els governs i les institucions nacionals i internacionals no hi posen remei, ja a curt termini, el futur que ens espera fa feredat. No es tracta només d’ajuts de voluntariat, sinó institucional, però sense escanyar la ciutadania (amb pujada d’impostos, baixada de salaris, més precarietat laboral i allargada de jubilacions i rebaixa de pensions) i sense l’excusa del dèficit, perquè qui el controla són les persones (no és de procedència divina, com els reis) autoritzades de països i institucions, que haurien d’actuar més en benefici comú i no pas propi o particular. Senyors/es polítics, fiqueu-vos les piles, si us plau! I com diu la dita: “Salvem les persones i salvarem el món.”

Virus espia, antidemocràtic i conspirador. És parent del virus 17-A, pel qual el govern espanyol (PSOE) i alguns partits (Partit Popular i Ciutadans, majorment), no volen obrir una comissió d’investigació per tal de saber la veritat de tot plegat. Parent llunyà del virus sorgit a Altsasu (Navarra) l’any 2016. Les persones preses polítiques, exiliades i represaliades, per un virus camuflat pels serveis secrets, i en forma dels tres poders de l’Estat: judicial, legislatiu i executiu, són la conseqüència de la manca d’una veritable democràcia, aquí, allà i més enllà: Bielorússia i Rússia, uns dels darrers casos; Hong Kong i la Xina, uns dels més paradigmàtics juntament amb el cas particular d’en Julian Assange. A casa nostra l’afectació d’aquest virus té noms i cognoms. Va des dels presidents de la Generalitat (actual i exiliat), presidenta del Parlament, vicepresident i resta del govern (la meitat empresonats i altres a l’exili), fins a polítics i activistes (com els d’Òmnium Cultural i l’ANC, els primers a la presó des del 16-10-2017), com ciutadania en general (Daniel Gallardo, en presó provisional a Madrid des del 16-10-2019, per manifestar-se en solidaritat amb Catalunya) i que ataca plenament el dret a la llibertat d’expressió (com el referèndum d’autodeterminació, 27-10-2017) i, en definitiva, a la consolidació d’una veritable democràcia. Llibertat, amnistia i república, ara catalana.

Virus monàrquic o “Corinnavirus”. Les monarquies, en ple segle XXI, ja no tenen cap excusa de procedència divina. Qui la vulgui que la voti, però que no s’imposi. Malauradament, encara aquest virus és prou fort per subsistir en alguns països amb més autoritarisme o simbolisme que no pas democràcia real. Aquí, al regne d’Espanya, amb la fuga del rei emèrit, a principis del mes d’agost cap a casa dels seus amics dels Emirats Àrabs, preferentment (molt presentables tots ells, per cert!), la monarquia està ferida de mort. Temps al temps. Ridícul “majestuós” dels socialistes, que diuen ser republicans i amaguen els draps bruts de la casa reial espanyola, no pas catalana (com ha aprovat per majoria, un cop més, el Parlament català, malgrat que sigui censurat pel “foc enemic i amic”).

Virus nuclear i ambiental. Té pebrots la cosa d’ampliar permisos de funcionament de les centrals nuclears de Vandellòs (Tarragona) i Almaraz (Càceres), per part del Ministeri per a la Transició Ecològica del Govern central. Però sense oblidar que, primer, si salvem les persones de la pobresa econòmica i mental, salvarem el medi ambient.