Seguim ferms reivindicant la llibertat

Ahir, els lleidatans i lleidatanes vam tornar a celebrar la Diada Nacional, l’Onze de Setembre. Com cada any hem reivindicat els anhels de llibertat del nostre poble, que es mantenen més vius que mai, malgrat que la situació sanitària ens envaeixi, de vegades, de desànim i contrarietat. No obstant, seguim ferms fent sentir la nostra veu. A Lleida, malgrat tot, no ens hem aturat. Un any més, les entitats sobiranistes ens hem reinventat i hem anat de la mà per poder garantir una celebració de la Diada que fos segura per a tots i totes, extremant les mesures sanitàries i de seguretat. Hem compartit i participat en propostes per continuar defensant el dret a decidir el nostre futur, i amb l’objectiu d’assolir la independència de Catalunya.

Tenim dret a decidir el nostre futur. I així ho hem fet en més d’una ocasió. Vàrem ser capaços d’organitzar un referèndum, que vam guanyar i lliurement els votants vam decidir que Catalunya ha de constituir-se en un estat independent en forma de república. D’aquesta manera podrem decidir, entre moltes d’altres coses, la cobertura per a la nostra pagesia i com la protegim, l’atenció a les persones dependents, si reforcem la sanitat pública i com incrementem els recursos educatius i també com lluitem contra les desigualtats socials de manera eficaç. Podrem decidir també les infraestructures bàsiques que volem, la divisió territorial que més ens interessa sabent l’asimetria del país o quines connexions energètiques volem prioritzar sense supeditació a cap altre estat. L’alternativa ja la coneixem: una autonomia cada vegada més intervinguda i més sotmesa a les decisions d’un Estat repressiu que no ofereix garanties d’autonomia fiscal, ni protecció cultural, que tampoc promou una participació ciutadana lliure i tomba dia sí dia també qualsevol proposta que surt del nostre Parlament. El seu únic objectiu és demostrar-nos la seva poderosa arma letal: el Tribunal Constitucional espanyol.

Les institucions judicials espanyoles només coneixen de normes jurídiques que interpreten com millor els va i no es recorden mai de mirar enrere per conèixer d’on venim i per què som com som. Una nació amb més de mil anys d’història, les nostres arrels naixen el 988, quan el compte Borrell es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el rei francès Hug Capet i va instaurar la independència del seu territori. I no moren amb la capitulació de Lleida l’any 1707, ni tampoc amb la de Barcelona, l’any 1714, després de catorze mesos d’un setge atroç executat per l’exèrcit de Felip V.

L’Estat espanyol fa anys que ens ha deixat orfes. Per això volem ser lliures i tenir veu pròpia per defensar els nostres interessos arreu del món, davant les organitzacions internacionals, com l’ONU i la Unió Europea, però també front altres països, començant per l’Estat espanyol. I per poder-ho fer necessitem ser lliures de submissions i amenaces. No volem més arbitrarietats ni imposicions d’un Estat caduc, rònec, arcaic i allunyat cada vegada més del conjunt de catalans i catalanes. Ja són massa anys d’autogovern limitat a cop de sentència. La primera que impulsà massivament la gent al carrer, l’any 2010, fou la retallada indiscriminada a l’Estatut lliurement votat pel poble català, seguint les regles de joc imposades per l’Estat espanyol. La darrera, per a mi, encara més dolorosa, la que reclou el legítim govern de la Generalitat de Catalunya a la presó per fer el que el poble li va demanar: poder decidir lliurement el seu futur en un referèndum. És temps de seguir fugint d’aquest centralisme uniformador que ens ofega i que patim any rere any de manera inquisidora.

L’amic i conseller Jordi Turull explicava, l’endemà de la diada del 2017, que l’endemà mateix de la derrota del 1714 va començar la lluita per recuperar la plenitud nacional i que moltes generacions de catalans van mantenir viva aquesta flama, malgrat que sabien que ells no veurien la total recuperació de la nació. Però tenien fe que, finalment, arribaria una generació que ho aconseguiria: la nostra.

Catalunya necessita que defensem els seus drets i la seva essència i el poble deleix en anhels de llibertat. Com a part d’aquesta generació us convido a no defallir.