El vincle de la ciutat de Lleida amb el patrimoni

La definició de la ciutat de Lleida ve donada en gran part gràcies al seu patrimoni. Sovint, quan penso de quina manera podria descriure la nostra ciutat, penso en tots els llegats de què disposem, com ara el familiar, el cultural i l’historicoartístic, tan diversos i rics i alhora generadors d’un important valor social. Els vestigis arqueològics, els conjunts arquitectònics i els béns ambientals i paisatgístics constitueixen l’essència i el segell de la nostra ciutat, que hem de saber promocionar i protegir per transmetre la importància que ens atorguen. La preservació del mig miler d’elements protegits, que es troba inclosa al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), sempre ha sigut una prioritat durant els mandats socialistes per tal de realitzar-ne i garantir-ne la preservació, el manteniment, la millora i la divulgació necessaris.

En aquest sentit, el projecte de la candidatura de la Seu Vella perquè sigui reconegut Patrimoni Mundial, que també compta amb el suport del govern de l’Estat, suposa un element clau per transformar i augmentar l’orgull que sentim les lleidatanes i els lleidatans per a un monument que és una de les nostres senyes d’identitat. La Seu Vella és un atractiu turístic, però també un punt neuràlgic de referència que té un paper cabdal, per exemple, en la transformació del Centre Històric, que també ha viscut la recuperació del call jueu, i en la transmissió a la ciutadania dels valors històrics relacionats amb la convivència i la concòrdia. La importància de posar en valor el nostre patrimoni es reflecteix en el conjunt de sinergies que es creen al voltant de l’emblemàtic monument i que són alhora la base per a l’impuls d’un conjunt de polítiques econòmiques, socials i urbanístiques que garanteixin el desenvolupament dels projectes de la nostra ciutadania.

Per exemple, la candidatura de la Seu Vella, que és un projecte del qual tota la ciutadania s’ha d’apropiar, també va ser un punt de partida per plasmar una nova Ordenança del Paisatge, que té especial cura a l’hora de protegir espais referents com ara el Turó de Gardeny, els Camps Elisis, la façana fluvial, el parc de la Mitjana, la zona del riu Segre o els Aiguamolls de Rufea. En els últims mesos, però, hem trobat a faltar les propostes que té l’equip de govern tripartit municipal per impulsar el patrimoni de la nostra ciutat. La falta d’un finançament per restaurar la llança a la figura d’Indíbil i Mandoni, accions per recuperar la història de les muralles i l’aturada de les obres del Museu Morera en són tres exemples. També desconeixem quin pla té l’equip de govern municipal per dinamitzar els Camps Elisis, que té una de les portes d’entrada encara sense arreglar, i per al qual vam presentar un pla ambiciós de transformació global, que preveia l’ampliació de zones verdes i la instal·lació d’una biblioteca pública al xalet modernista.

Precisament aquesta setmana hem preguntat a la Paeria quan té previst reunir el Consell de Patrimoni, que va ser creat amb l’objectiu de debatre accions per preservar el catàleg de béns de la ciutat. Des del Partit Socialista hem fet esforços per tirar endavant una política identitària al voltant del patrimoni amb la finalitat d’enfortir la capitalitat cultural de Lleida. Perquè sigui efectiva, la difusió del patrimoni cal vehicular-la a través de l’educació, dels museus i dels centres d’interpretació amb l’objectiu de reforçar la cohesió social i projectar la nostra ciutat.

Malgrat els estralls provocats per la pandèmia de la Covid, la recuperació i preservació de la nostra història s’han convertit en un eix clau per apropar la ciutadania a les seves arrels i també per impulsar econòmicament la ciutat. El rol de la cultura, a la qual em vaig referir en un article anterior, i les polítiques per impulsar el valor arqueològic i paisatgístic dels nostres vestigis han de servir per injectar la il·lusió i afavorir la curiositat de la nostra societat per reforçar el seu lligam amb l’entorn. Considerar i valorar el nostre patrimoni és cabdal per reforçar la nostra connexió i la identitat amb l’espai més proper.