El paper del paper

Aquests dies solc preguntar-me quin serà el paper del paper en la nova normalitat de l’escola. L’Autoritat Competent ja ha advertit que, tot i que el virus es troba més còmode en el plàstic, damunt el paper i el cartró s’hi pot arribar a estar fins a 48 hores. M’imagino que, així com la pèrfida bestiola no distingeix entre territoris, tampoc ho deu fer entre textos: me l’afiguro gaudint tranquil·lament –48 hores!– d’una pàgina de Gógol o una quarteta d’Omar Khayyam, però, alhora, adherit en un full promocional amb l’oferta d’un quiromàntic. Per cert, deu ser molt mala època, també, per als quiromàntics, l’art dels quals el diccionari defineix així: “Endevinació per la inspecció de la mà, especialment de les seves ratlles”! La del palmell és una part del cos proscrita, avui dia! Poguessin predir el futur, o el que més convingui, fixant-se només en el relleu dels artells en el revers de la mà!

Doncs això, que em demanava què en quedarà, del paper, amb la nova escola. Feu-ne servir el mínim, ens alerten pertot. Jo, que soc badoc per naturalesa, havia deixat a la fotocopiadora del centre un exercici inicial per als de segon de batxillerat basat en un text de Xuan Bello. Les còpies ja estaven en marxa, i llavors algú em va recordar que els primers dies hem de passar una prova inicial als nois: la preavaluació. Com s’ha de fer, un examen, sinó en paper! Rumiava en tot això, un matí que passejava entre vinyes. Durant tota la vigília, nit inclosa, havia plogut a bots i barrals (bé, a bots, només), i de sobte un recercador de cargols, vestit com un presidiari, es va alçar inesperadament d’una rasa, amb una cara que semblava que jo li hagués d’arrencar de les mans la bossa plena d’embanyats. Al meu ensurt va afegir-se el fet que una gota d’aigua despresa d’un ametller es va estampar, just en aquell instant, damunt la pàgina –de paper bíblia– del llibre que estava llegint, el portentós Filosofía y consuelo de la música, de Ramón Andrés. Vaig deduir que una cosa i l’altra no tenien cap mena de relació, però vaig resoldre que les vincularia en el meu nou article per al diari. Diari –el nostre SEGRE– que és tant de paper com virtual, ja ens entenem. I que per molts anys!