COLABORACIÓN
Lleida, capital per la capitalitat de Barcelona
Portaveu d’En Comú Podem a les Terres de Lleida, l’Alt Pirineu i Aran
L’any 2021, Barcelona serà la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. La ciutat, una de les principals impulsores des del 2015 del pacte de Milà de polítiques alimentàries, acollirà els actes de la cimera internacional de les institucions i els agents que treballen per les bones pràctiques en projectes alimentaris i a favor de l’alimentació saludable i el consum responsable. El desenvolupament de models agroalimentaris sostenibles, justos i sans són el gran objectiu d’aquesta iniciativa.
En el plantejament de treball, les responsables de les estratègies a desenvolupar al llarg del 2021 han traçat tres eixos clau: promoure dietes saludables, sobretot en el cas de la infància; plantejar l’alimentació sostenible com una oportunitat econòmica per al comerç de proximitat i la pagesia, i remarcar el seu vessant com a estratègia per a lluitar contra el canvi climàtic. En aquest sentit, i des d’una perspectiva eminentment proecològica, es fomenta el desenvolupament de cartes alimentàries de les regions metropolitanes, el foment de centrals d’intercanvis d’aliments de proximitat i l’educació i la conscienciació del valor d’una alimentació saludable com a clau de prevenció sanitària. La participació conjunta d’actors públics i privats, institucions, sindicats, cooperatives, sobre la base del diàleg entre productor i consumidor i entre camp i ciutat, farà possible avançar vers un canvi de model de producció, transformació, distribució i consum d’aliments.
Evidentment, en aquest escenari, les terres de Lleida, l’Alt Pirineu i Aran són capitals. No es pot pretendre parlar de producte de proximitat, sobirania alimentària o alimentació fresca des de Barcelona sense pensar i teixir aliances amb el principal territori productor d’aliments del país. La demarcació de Lleida produeix, segons dades de l’IDESCAT corresponents al 2019, nou de cada deu fruites fresques i més de la meitat dels fruits secs, cereals, llegums i farratges de Catalunya. Encara es pot obviar menys si parlem d’agroecologia, especialment sabent que una de cada dues hectàrees de superfície en cultiu estan a la demarcació lleidatana i que dues de cada tres fruites ecològiques, un de cada tres fruits secs, més de la meitat de l’oli i la meitat de la ramaderia ecològica hi tenen origen, segons dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) del 2019. Barcelona i l’Àrea Metropolitana està fent els deures per complir el segon objectiu de desenvolupament sostenible ODS 2030, centrat en polítiques alimentàries de justícia social i ambiental i d’aposta pel producte de proximitat. Accions com l’estratègia de política alimentària, que aposta pels circuits curts de comercialització, el consum responsable i la lluita contra el malbaratament i en pro de la seguretat alimentària, o la implantació a Mercabarna del Mercat Bio en resposta a la creixent demanda d’aliments ecològics per part dels ciutadans i ciutadanes, en són clars exemples. Però sense la participació i la complicitat de la producció lleidatana, tot plegat pot tenir curt recorregut.
Per tot això, és una gran oportunitat per al territori ponentí traçar aliances amb l’espai de coordinació de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible. No només per aprofitar aquesta oportunitat per projectar a nivell mundial la rellevància de la producció agrària i ramadera lleidatana, que ja és sobradament reconeguda, sinó per endegar un camí de sinergies amb les àrees de consum més properes. En un context com l’actual, on la crisi de la globalització i l’emergència sanitària han fet repensar els models de producció i consum, ha obligat a reinventar la distribució, ha posat de manifest les perversions dels models especulatius amb els productes bàsics i ha reforçat el valor (i el preu just) del producte sa, bo, sostenible i identificable, és imprescindible avançar cap a un nou model alimentari. I, en aquest model, Lleida ha de ser gran capital.