COLABORACIÓN
La Paeria: 1 any, 5 privatitzacions
Candidatura d’Unitat Popular
El novembre del 2015 el PSC tirava endavant els seus pressupostos amb el suport d’ERC gràcies a una sèrie de contrapartides que els socialistes havien acordat amb els republicans, entre les quals la mesura estrella o com a mínim la més publicitada: la de passar la gestió de la zona blava de mans privades a mans públiques, retornar-la a l’ajuntament. “Esperem que això sigui només la punta de llança de la recuperació de la gestió dels serveis municipals”, deia llavors el cap de files d’ERC a la Paeria, Carles Vega. El pacte no es va complir i la zona blava va continuar en mans privades.
Dos anys després, i arran de les denúncies de dones de Lleida i de la Crida per Lleida-CUP, el centre Dona Samaritana, vinculada a l’Església evangèlica Bíblia Oberta, que gestionava el recurs residencial municipal per a dones en situació de violència masclista, en deixava la gestió i s’obria la possibilitat que aquest servei, llavors privatitzat, passés a mans públiques. El Comú de Lleida es pronunciaria llavors “per un recurs residencial públic gestionat per professionals”.
Semblava, doncs, que amb l’anomenat pacte de Sant Joan signat el juny del 2019 per ERC, JxCat i Comú de Lleida, la tendència a privatitzar els serveis públics que havien dut a terme els anteriors governs del PSC es revertiria, i més quan dos dels socis de govern, que sumen 9 dels 15 regidors, portaven la municipalització dels serveis públics en el seu programa electoral.
Així, els comuns feien explícit en el seu programa que “tendirem a remunicipalitzar els serveis públics privatitzats”. Mentre que els republicans deien: “En el debat sobre la internalització dels serveis sempre serem uns ferms defensors de la gestió pública, però sobretot creiem que és prioritari recuperar el control en la gestió d’aquests serveis municipals d’aquelles formes de govern que opten sistemàticament per l’externalització i la pèrdua de control.”
Semblava, doncs, que els que optem per recuperar el control democràtic dels serveis públics, per retornar a mans públiques els serveis privatitzats, tindríem bones notícies amb el nou govern. Malauradament no ha estat així, i no per un servei o dos: en un any la Paeria ha assolit el rècord de 5 privatitzacions de serveis públics.
Primer queia la municipalització de la zona blava, després el recurs residencial de dones en situació de violència de gènere, malgrat que el govern de la Paeria va anunciar que n’estudiaria la municipalització el fet és que un any després segueix en mans privades, amb el silenci còmplice de l’equip de govern.
El maig del 2020 el tripartit municipal anunciava concurs per privatitzar durant dos anys el control del frau que preveu que l’empresa que s’encarregui d’aquest servei percebrà 1.015.735,61 euros per la seua feina, uns diners que, en cas que aquest control el fes directament la Paeria (com es feia ara) anirien a les butxaques de totes i tots.
El juny de 2020, Fruita amb Justícia Social denunciava la privatització de l’atenció a temporers a Lleida, titllant d’inacceptable que la Paeria destinés diners públics “a privatitzar l’atenció a les persones que estan en recerca de feina a la campanya de la fruita”, i que amb aquests recursos “es cobreixin les obligacions que contractadors i patronal agrària tenen amb els treballadors del camp”.
I per arrodonir l’any, el maig s’aprovava al ple una modificació en l’ordenança reguladora dels procediments d’intervenció administrativa municipal sobre l’ús del sòl i edificació: llicències urbanístiques i comunicacions prèvies que preveuen la privatització de les funcions de verificació i control del procediment per atorgar i denegar les llicències urbanístiques, que actualment duia a terme la Paeria.
Cal fer esment que al ple del 29 de juliol del 2016 ja es va aprovar aquesta ordenança amb esmenes de la Crida per Lleida-CUP, que en blindava la privatització, i que ara aquesta modificació té com un dels seus objectius bàsics “desenvolupar el règim de col·laboració previst a la disposició addicional de l’ordenança amb entitats col·laboradores de l’administració i els col·legis professionals mitjançant l’emissió d’informes d’idoneïtat documental i tècnica de les sol·licituds”. És a dir, privatitzar-ne la gestió.
Tant és així que des de l’aprovació de l’anterior ordenança, publicada al BOP el dijous 1 de desembre del 2016 (número 231) fins ara només han passat 3 anys i mig i no s’ha produït cap novetat tècnica ni legislativa que faci necessària una revisió de la ja existent més enllà de la voluntat privatitzadora del govern actual de la Paeria.
Des de la CUP considerem escandalós que aquelles forces que abans defensaven les municipalitzacions siguin ara les primeres a privatitzar els serveis públics. És urgent aturar immediatament aquesta espiral que aprofundeix en la precarització de les condicions laborals i disminueix la qualitat del servei atès que part del pressupost es destina als beneficis privats. Per això hem dut a terme diverses iniciatives com presentar al·legacions a l’esmentada ordenança per evitar la possibilitat de privatitzar el servei i d’altres que presentarem aviat. Malauradament, serem l’únic partit que lluitarà per evitar la privatització dels serveis públics, atès que tant comuns com Esquerra hi han renunciat. Seguim, seguirem i, de ben segur, no ho farem sols.