L'etapa de l'optimisme i la confiança

Aquesta setmana els nens i nenes i els adolescents han tornat a l’escola. Malgrat els condicionants, tornar a veure els centres educatius oberts ens ha aportat una dosi important d’alegria i d’optimisme. Els autobusos tornen a transportar els estudiants que enfilen el seu camí cap al col·legi i els joves es preparen per tornar a la Universitat. Mentrestant, pares i mares s’han esforçat per recuperar una rutina que s’havia vist condicionada en els mesos anteriors pel confinament i el tancament dels centres escolars al març. Els carrers recuperen l’afluència i la vida que els aporta la infància. Arribats fins aquí, vull reconèixer la important tasca de tota la comunitat educativa per la seva capacitat d’adaptació i de superació durant aquests mesos per tal garantir que els alumnes hagin continuat sent atesos en aquest procés tan important de creixement.

Paral·lelament, l’inici de curs escolar és un dels engranatges que marca el retorn i que apuja la intensitat a la feina després de l’estiu, que enguany també ens ha condicionat després d’un confinament injust, el qual deixem definitivament enrere aquesta setmana amb l’anunci de l’aixecament de les restriccions imposades al mes de juliol. Durant aquestes setmanes abans de la represa total, des del grup municipal socialista hem seguit treballant i hem fet els deures per aportar propostes que ens permetin sortir reforçats d’aquesta crisi i encarar una taula transversal de recuperació de la ciutat amb idees per a tots els àmbits. Ara més que mai, la ciutat de Lleida requereix lideratges forts, que fins ara hem trobat a faltar, perquè aportin solucions a les dificultats i que generin optimisme i confiança a la nostra ciutadania. La societat necessita escoltar propostes i solucions concretes per avançar en la recuperació progressiva de la normalitat. Per això, cal que tots, i aquí em refereixo a l’equip de govern municipal i a l’oposició, assumim les nostres responsabilitats per canalitzar l’optimisme amb què des del grup socialista pretenem encarar les properes setmanes i mesos. Ho farem des de diferents eixos, amb idees per a l’educació i la defensa del benestar de les famílies, per al qual hem d’estar preparats per actuar encara que no en tinguem plenes competències, a través, per exemple, de polítiques ambicioses en matèria d’accés a l’habitatge. També impulsant un canvi de paradigma per a una mobilitat més sostenible, la promoció i la potenciació dels espais verds de la ciutat com a espais d’oci i de lleure, l’acompanyament al sector cultural i la promoció del nostre patrimoni i recolzant els nostres motors econòmics, estretament vinculats a la indústria agroalimentària i a l’hostaleria.

La taula de treball i el debat en què formarem part ens han de permetre reforçar encara més l’estret vincle que tenim amb la societat civil per establir un diàleg col·laboratiu i col·lectiu que ens permeti dibuixar les oportunitats necessàries. Per aconseguir plasmar-les, però, haurem de saber generar un clima d’empatia i de suma, que ens permetrà encarar amb optimisme i determinació la recuperació de la nostra ciutat. Lleida té prou eines per generar un pla que aixoplugui tota l’acció necessària per revertir la situació en què malauradament ens hem trobat en els últims mesos. El grup municipal socialista té una cinquantena de propostes treballades, que esperem debatre-les i copsar-les aviat amb la resta de formacions i les entitats socials i econòmiques de la ciutat.

M’agradaria acomiadar-me aquesta setmana homenatjant el nostre company Pepito Montserrat, que malauradament ens ha deixat aquesta setmana. La seva figura com a regidor durant quatre anys, sota el mandat d’Antoni Siurana, i la seva implicació en el dia a dia de la ciutat de Lleida com a president de l’Associació de Veïns del barri dels Magraners durant 24 anys és un llegat que portem en la nostra memòria i que ens ha d’inspirar per seguir treballant per la nostra ciutat. Descansa en pau, amic.