Agricultura en els diàlegs de SEGRE de final d'estiu

Diàlegs de SEGRE ens va permetre escoltar, intervenir i preguntar a través de la intervenció en línia del dimarts dia 22. Iniciats amb la tardor, temps de recol·leccions d’ametlla, panís, verema i acabaments de la campanya fruitera, podrem interrelacionar el que va exposar la Sra. Teresa Jordà, la coneguda Dolors Català i, per descomptat, el Sr. Jaume Sió i Francesc Reguant amb l’actualitat agrícola i el seu futur.

En primer lloc, un aclariment: l’increment de la renda agrària en un 5,4% del 201, més que agrària ho va ser pel sector ramader. Ni el sector de la fruita, de l’oli, del vi i del cereal vam participar d’aquest 5,4%, tot el contrari, la renda va patir amb aquests nínxols baixades superiors al 10%, en especial al de la fruita, oli i vi. Dic això com a aclariment, i parlem del que pot ser positiu. Positiu és que la societat, en especial els urbanites, i administracions reconeguin que som creadors de riquesa i, sense voler ser prepotent, necessaris. Efectivament, proveïm alimentació, sostenibilitat, paisatge i salut, com s’ha demostrat en la incidència diferencial del Covid entre el camp i la ciutat.

Per arribar en aquest entendre hem hagut de sentir-nos com a sector contaminant i explotador, ja que com sempre els fets negatius estigmatitzen i costen més d’esborrar que els positius.

En les intervencions es va parlar dels 10 projectes contemplats i que es posaran en marxa amb l’ajut comunitari i amb els recursos gens menyspreables de 2.000 milions d’euros, projectes encaminats a millorar producció, comercialització, formació, serveis, investigació, etc.

Amb la posada en pràctica d’aquests projectes, Jaume Sió va manifestar que es pot fer un salt importantíssim cap a una agricultura que lideri la transformació econòmica del país i que no es perdin actius humans, un problema que s’està vivint actualment per la manca de perspectives i els resultats econòmics dels darrers anys. Les escoles agràries han de donar tècnics que a més de proporcionar servei al sector siguin protagonistes majoritaris en la continuïtat com a empresaris del patrimoni, del qual en molts casos són hereus, i siguin capaços de gestionar inversions, i crear riquesa i llocs de treball.

El company Francesc Reguant va posar el dit a la llaga parlant de la dependència que tenim al país en alguns sectors de subministrament, com ara el de cereals, base de la producció i alimentació ramadera, de la qual som líders, de produccions hortícoles, etc. Patim una manca de superfícies agràries i sacrifiquem més del 50% de la superfície agrària del Segarra-Garrigues per gaudir de la fauna i flora d’espècies altament protegides i inexistents. En una paraula, 1.500 milions gastats mentre plantades d’oliveres amb fruits marcits per quart any consecutiu esperen l’arribada d’aigua al sector 13 del Segarra-Garrigues amb instal·lacions fetes des de fa 12 anys, totalment expectants a l’últim vistiplau de la Generalitat. Podem presentar-ho com a exemple. Podríem parlar del greuge comparatiu amb els recs d’Aragó, pendents de pagar els 3.000 euros de posada en rec després de vint anys de regar amb preu de l’aigua de 3 pessetes al m

3

.

El paper de la dona és inqüestionable i la Dolors Català, de Corbins, se’n va fer ressò. Efectivament, la dona ha de ser protagonista, empresària, tècnica capaç de gestionar, assessorar i ser pal de paller de l’empresa familiar agrària. Recordo la meva promoció de pèrits agrícoles a l’escola de Barcelona, anys 1961 al 1965, en què solament dos companyes formaven part dels 50 o 60 que la integràvem. Actualment, crec que són majoria en el conjunt d’escoles d’enginyers, i les trobem com a gerents de cooperatives, responsables de departaments administratius i tècnics en l’empresa privada. Alguna cosa ha canviat i som en el bon camí. La seva tasca és mereixedora d’una excel·lent qualificació.

Queden temes pendents que possiblement estan inclosos en aquests 10 projectes i que cal afrontar. Reconsiderar l’accés a la propietat i estructura patrimonial pels fills d’agricultors que donin continuïtat generacional i que hagin participat amb el seu treball dins l’empresa, eliminant o alleugerant els impostos de transmissions patrimonials.

Un altre tema important és equilibrar les relacions i obligacions entre empresari agrícola i sector treballador. Actualment, l’únic que té obligacions és l’empresari. Els treballadors han de tenir obligacions per gaudir d’uns drets que sens dubte els pertoquen. Avui molts empresaris canvien a cultius mecanitzables no per la rendibilitat, sinó perquè estan tips d’una mà d’obra que té tots els drets i que no té deures, amb el vistiplau de la societat i les administracions.