Els records perfectes

¿N’hi pot haver, de records perfectes? Difícilment. Si són records, formen part del passat, de la matèria informe de la vida; i el passat rememorat és, per descomptat, un temps recreat. Els llibres de memòries són, per això, autèntiques obres de ficció: el fonament real –que hi és, que ha existit–, en la recreació que se’n fa, es torna una cosa nova, sovint tan coincident amb la realitat com el dibuix d’un nen de quatre anys respecte de la gàrgola que representa. Ja no es tracta, simplement, d’embellir allò que vam viure. De vegades fem ben bé al contrari: carreguem en el relat les tintes fosques, per fer creure, potser, que la nostra vida no ha estat sempre tan anodina, tan ensopida.

Els records perfectes (Pagès editors) és el títol d’un llibre molt recomanable de Susanna Batalla. I, de fet, el títol mateix ja és tota una declaració de principis: l’escriptora reflexiona en els seus contes sobre la memòria, i és conscient que, de perfectes, els records no en són gens: allò que vivim ara mateix ho podríem viure de moltes maneres diferents, i força d’aquestes maneres serien més vàlides, més emocionants, més memorables que no la que ens ha tocat de viure o la que hem triat de viure. Batalla ha publicat el seu llibre a la quarantena, i això es nota: en l’estil, que és molt depurat, sense faramalla, sense cap dosi avorrible de moralina; i en la definició dels personatges, que es podria dir que són tallats pel patró de la realitat menys redimible. Els de més pes són femenins, i sovint busquen de rebentar l’ofegosa cotilla de la moral, de transcendir el masclisme (bàrbar o sociològic) que continua enfosquint la nostra societat. Agulló d’escorpí, posem per cas, és un relat perfecte en què una dona s’allibera finalment del marit. El moment de la fugida és força sonat, i el que viu en una església l’endemà al matí, després d’haver passat la nit del lloro pels carrers de Barcelona –particular baixada als inferns d’unes quantes hores–, encara ho és més. Aquestes dues situacions contrasten amb l’amargor quotidiana, amb el tedi domèstic, que la dona ha hagut d’endurar durant molts anys. És un dels relats que aplega el llibre: veritat incisiva, bellesa compositiva. No us el perdeu!